Publicitat
Publicitat

No ho tenim dins l’agenda

Hi ha dues coses que m’intriguen especialment d’aquest hipotètic referèndum en modalitat Fuenteovejuna ('todos a una'): la pregunta i la participació

És interessant el suggeriment que va fer ahir el president Puigdemont en l’entrevista a Catalunya Ràdio: tant com s’insisteix des de l’ortodòxia constitucionalista que la secessió d’un territori respecte del conjunt de l’Estat (la independència de Catalunya) en qualsevol cas hauria de ser votada per la totalitat dels espanyols, per què no fan formalment la proposta? És veritat que resultaria insòlita, perquè seria la primera vegada que succeiria una cosa semblant, d’aquestes que en els països seriosos no es plantegen ni com a hipòtesi bàsicament per no fer el ridícul (¿algú pot imaginar-se tots els súbdits del Regne Unit votant en el referèndum sobre Escòcia, o tots els canadencs dipositant el seu vot en els dos referèndums sobre el Quebec?, ¿algú pot imaginar-se que en cap d’aquests casos algun mandatari britànic o canadenc s’hagués excusat amb una bretolada semblant?), però, com que no queda més remei que acceptar allò de Spa in is different, podria tenir gràcia tirar endavant l’experiment. Com a mínim, seria una manera imaginativa de fer sortir el nacionalisme espanyol (el PP més les seves confluències, PSOE i Ciutadans) del seu no a perpetuïtat, de deixar d’escoltar insults i amenaces (qui serien els nazis i els totalitaris, aleshores?) i d’evitar amb elegància el cèlebre xoc de trens.

A banda del recorregut que tindria l’assumpte (perquè aleshores el procés el tindrien ells, un altre avantatge), hi ha dues coses que m’intriguen especialment d’aquest hipotètic referèndum en modalitat Fuenteovejuna ( todos a una): la pregunta i la participació. A fi i efecte de respectar la sobirania de tots els espanyols, seria desitjable que cada comunitat autònoma pogués fer la seva aportació a la pregunta a què haurien de respondre els ciutadans, de manera que sortiria una pregunta tan llarga i envitricollada que la del 9-N semblaria un esternut, de tan breu. Seria tan extensa que no cabria en una papereta i s’hauria d’imprimir en un llibret editat en totes les llengües d’Espanya, incloent-hi el valencià, el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterenc, que segons el PP, també són idiomes. I les ponències del TC sobre la seva validesa serien molt enriquidores per a la història del dret constitucional comparat.

Després tindríem la qüestió de la participació. Quin percentatge de la població espanyola hauria d’acudir a les urnes perquè el resultat fos vàlid? A partir de quina edat? Podrien votar els estrangers censats a Espanya? I quina majoria seria la mínima? El 50% més u, el 55%, el 60%? Tenint en compte que mai s’hauria celebrat un referèndum com aquest (per absurd), no hi hauria jurisprudència internacional, de manera que s’hauria d’improvisar tot sobre la marxa. ¿I si al final resultés que només acudissin a les urnes els catalans? ¿I si hi acudissin tots els espanyols menys els catalans? Potser el vicepresident Junqueras ho podria proposar a la vicepresidenta Sáenz de Santamaría en la seva pròxima reunió, però em sembla que podem suposar la resposta: “No ho tenim dins l’agenda”.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT