Sistèmic Albert Rivera
Les ambicions reformistes per a la política espanyola del líder de C’s, Albert Rivera, es veurien satisfetes només que, en algun moment de la nova legislatura, Mariano Rajoy renunciés a la presidència en favor d’Alberto Núñez-Feijóo (Rivera no va citar el nom del president de la Xunta, però des d’aquí li completem les declaracions: ell només va gosar parlar de la necessitat de “renovar” el PP, “després de tota la corrupció que ha tingut”). És el que va respondre Rivera quan Lídia Heredia, a Els matins de TV3, li va preguntar quines condicions s’haurien de donar perquè C’s accedís a entrar al govern d’Espanya (la resposta correcta és cap; es llepen els bigotets només d’imaginar-ho).
Tant que s’ha posat de moda, i resulta que Albert Rivera desconeix el significat de l’adjectiu sistèmic, sobretot quan s’aplica a la corrupció del PP (que no “l’ha tingut”, sinó que la té i la tindrà). La insòlita delinqüència produïda en el si d’aquesta formació política no se soluciona amb cosmètics relleus de noms i de cares, ni que es tracti de la cara duríssima de Don Mariano en persona. Del que estem parlant és d’un entramat delictiu tan calculadament organitzat, articulat i orquestrat que afecta l’organització en el seu conjunt i, per extensió, atesa l’envergadura i la importància d’aquest partit, el conjunt del sistema polític espanyol, així com una bona part de l’anomenada societat civil. D’això se’n diu corrupció sistèmica, i que al capdavant hi hagi un Mariano, un Alberto o una Dolores és completament irrellevant: si no es procedeix a l’abolició de l’estructura, l’estructura continuarà segregant sense descans el mateix flux ingent de prevaricació, suborn, robatori i coacció que ha acabat inundant tots els poders d’un estat que tenen la barra de presentar com un estat de dret, perquè amaguen precisament la seva intensa activitat delictiva darrere l’alta honorabilitat d’aquesta expressió.
Així doncs, Albert Rivera ignora què vol dir sistèmic, i ja és curiós, perquè ell mateix també és sistèmic de cap a peus. El líder del partit taronja representa com ningú l’oportunista sistèmic, el sistèmic espaviladet de torn sempre a l’aguait de les molles que puguin caure de la taula dels grans, per arreplegar-les sense dignitat; el sistèmic nen repel·lent que alguns adults elogien dient que “parla bé” (no és cert, però en comparació amb els encallats energúmens que proliferen a les tribunes polítiques, a Rivera se li ha de reconèixer una certa fluïdesa), cosa que només vol dir que seria capaç de vendre un missatge i també el missatge contrari només a condició que li proporcioni el seu ninxolet de vots per anar fent la viu-viu. Albert Rivera és el llepa sistèmic dels poderosos, aquell que considera que els que manen tenen raó per la senzilla raó que manen, i es fa tan feixuc i llefiscós que fins i tot els mateixos que l’utilitzen procuren no relacionar-s’hi massa. Ara bé, el seu triomf és que tard o d’hora no es poden estalviar haver de comptar-hi. Per això és sistèmic.
