12/04/2017

Els xicots de la Parca

2 min

El premi Tonto del Capirote (en castellà perquè se’ns entengui) d’aquesta Setmana Santa correspon, sense discussió possible, als guerrers de la Legión Española que heroicament es van despenjar cantant el seu himne El novio de la muerte, tan emocionant, a un grup de nens malalts de càncer de l’Hospital Maternoinfantil de Màlaga. Van aconseguir així causar una reacció instintiva i difícil de descriure entre la gent normal, a mitges entre el fàstic i la riallada, i demostrar sobretot que la cabra no la tenen per casualitat, sinó per donar categoria intel·lectual al cos militar al qual tant s’enorgulleixen de pertànyer. Ens podem confortar pensant que els nens possiblement van assistir al lamentable espectacle amb la perplexitat amb què solen mirar-se les coses absurdes dels adults, sense donar-hi més importància, i ens hem d’alarmar en saber que els legionaris, en ser avisats que havien tornat a fer el ridícul, ho van voler compondre amb un comunicat segons el qual només pretenien “animar” els nens. Lloable propòsit, però quan de veritat vulguin animar-nos el dia, als nens i als grans, i atès que els agrada tant exhibir-se i jugar amb pistoletes, potser que segueixin les indicacions de Clint Eastwood a Harry, el Brut.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’incident (per desgràcia no és tan sols una anècdota) és digne de menció perquè ha donat peu a una autèntica eclosió de l’Espanya casposa, aquesta que alguns intel·lectuals insisteixen a afirmar que no és representativa de res, i que potser no ho seria si no fos pel detall que, ara com ara, es mostra hegemònica a la política i als mitjans de comunicació espanyols. I no em referesc tan sols a mitjans privats com Antena 3, on el far del periodisme conegut com a Susanna Griso va dedicar bona part d’una edició del seu Espejo público a un animat debat, amb contertulians pretesament seriosos, sobre si és o no és convenient que als nens -malalts o sans- se’ls cantin apologies de la mort i la guerra (per descomptat, hi havia qui s’hi mostrava decididament a favor). Al cap i a la fi, Antena 3, com dic, és una empresa privada que té dret a farcir les seves hores d’emissió amb la porqueria que consideri més adient, fins i tot completant el susdit debat amb les aportacions de Los Morancos, experts en jardins d’infància.

No em referia tan sols a això, doncs, sinó a fenòmens com el president de RTVE (aquesta sí, pública i pagada amb els impostos de tots els espanyols com vostè i com jo), José Antonio Sánchez, que afirma que la conquesta d’Amèrica per part d’Espanya “no va ser colonitzadora, sinó evangelitzadora, civilitzadora”, i ho rebla advertint que “lamentar la desaparició de l’Imperi Asteca és com sentir llàstima per la derrota dels nazis”. És a dir, els indis americans vivien sota la tirania naziasteca fins que van arribar els angèlics espanyols per alliberar-los i civilitzar-los. Que uns obtusos cantin cançons obscenes a uns nens malalts és penós, però que un d’aquests obtusos s’esplaï d’aquesta manera des de la presidència dels mitjans públics hauria de ser motiu d’alarma ciutadana.

stats