20/03/2017

Segona llei antidesnonaments, o quan el PP deixa en ridícul el PP

2 min

El govern espanyol va fer arribar divendres a la Generalitat un document en què mostra els seus dubtes d’inconstitucionalitat respecte a 10 dels 18 articles de la llei del Parlament 4/2016, l’anomenada segona llei antidesnonaments, i afegeix dubtes també sobre dues disposicions addicionals i tres disposicions finals. Que l’executiu de Rajoy anunciï que porta al TC una llei catalana no hauria de sorprendre, però aquest cas resulta especialment nociu a diversos nivells i és, segurament, la prova més palpable de l’obcecació amb què el PP afronta les relacions amb Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

D’entrada, pel mateix contingut de la llei, que només es proposa protegir els més vulnerables. Però aquesta circumstància ja es va donar amb la primera llei antidesnonaments, la 24/2015, portada igualment al TC i suspesa en part pel tribunal. Aquella llei havia sigut aprovada en el dictamen final per 120 dels 135 diputats catalans; hi van votar en contra els 15 del PP, que, malgrat tot, es van mostrar favorables al contingut d’alguns articles.

El que fa més incomprensible la situació actual és que la segona llei va ser aprovada al desembre per unanimitat: els 135 diputats del Parlament van votar a favor del dictamen final. Sí, incloent-hi els populars, tot i que, juntament amb els de C’s, votessin en contra d’algun article. Per fer-se una idea del grau d’unanimitat amb la segona llei, n’hi ha prou de recordar què en va dir el diputat del PP encarregat d’intervenir, Fernando Sánchez: “És un text excepcional per a un moment excepcional. Hi havia dos camins: un text per fer propaganda i buscar el xoc, o per trobar una solució real per als més vulnerables, i s’ha triat aquest segon camí”. El grau d’implicació dels populars catalans amb el text, per tant, és inversament proporcional al tracte que li volen donar els populars espanyols. I la situació en què queden Xavier García Albiol i companyia és de fora de joc.

Queda un tercer element. El recurs de l’executiu estatal contra la llei catalana es basa en la qüestió de competències... en un tema sobre el qual es nega a legislar, com és trobar una solució per als afectats per un desnonament. El decret llei que va aprovar la setmana passada, una moratòria, no deixa de ser ajornar el problema. El Parlament, en canvi, està entrant en el fons de la qüestió, però es troba amb el topall insuperable -en l’actual marc- del govern espanyol i el TC.

stats