16/12/2014

Segons Cospedal, vostè i jo som corruptes

2 min

El ventilador engegat a màxima potència. María Dolores de Cospedal, estricta governanta del PP i del govern espanyol, va declarar dilluns a la cadena Cope (els peperos acostumen a triar mitjans de referència per emetre les seves admonicions) que “hi ha tanta corrupció a la societat com als partits”. Encara hi va abundar: “La corrupció no és patrimoni de ningú, sinó de tots. Jo crec que si en una societat es realitzen conductes irregulars, es realitzen en tots els àmbits de la societat”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

O sigui, que segons la senyora Cospedal tots en som, de corruptes, i que qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. És una teoria molt agradable, com tot el que ens arriba del govern espanyol. S’ha de ser extremadament cínic i desaprensiu per dir una cosa així i quedar-se tan tranquil·la.

Com que em penso que formo part de “la societat” a la qual es refereix Cospedal, donaré el meu testimoni. No conec gairebé ningú que cobri sobres en negre, ni que percebi comissions, ni que disposi d’una targeta bancària opaca, ni que defraudi Hisenda, ni que sigui a la presó per delictes de prevaricació.

He dit “gairebé ningú” perquè sí que en conec uns quants, molt pocs. Gent que he saludat o amb qui he creuat quatre paraules en algun moment de la vida, perquè la vida és breu però l’art és llarga i un acaba coneixent de tot. Sí que conec gent que respon a les característiques mencionades. Gairebé tots són polítics, i gairebé tots són del PP.

La resta de gent que conec (posem-hi un 98%) s’aixeca al matí per exercir honestament la seva feina. Són manyans, pagesos, metges, editors, professors, fusters, comerciants, flequers, enginyers, funcionaris o el que vostès vulguin. La mateixa mena de gent que coneix vostè, lector o lectora sempre amables. No n’hi ha cap d’ells que sigui corrupte: ben al contrari, com vostè o com jo paguen religiosament (sovint esforçadament) els seus impostos, intenten dur endavant la seva vida i les seves famílies i procuren mantenir la seva dignitat personal. A l’hora d’unes eleccions poden votar una cosa o una altra, podem estar més o menys d’acord, però no hi ha sospita de corrupció entre nosaltres. Al contrari, entre tots formem “una societat”, com diu Cospedal, i entre tots empenyem el carro, a pesar del petit però nociu percentatge de pocavergonyes que ens xuclen la sang. I així anem fent.

Que algú que ocupa un altíssim càrrec de govern (en un dels governs més corruptes d’Europa) pretengui estendre l’ombra de la depredació damunt tots nosaltres és un insult intolerable i inqualificable. No es produiran, però unes declaracions com aquestes haurien de tenir conseqüències polítiques fulminants i irreversibles. M’oblidava dels aturats de llarga durada, dels immigrants i de les famílies sota el llindar de la pobresa, que amb els seus magres subsidis (si és que en perceben cap) deuen liderar, segons Cospedal, el rànquing de la corrupció espanyola. Amb governants com aquests, qui necessita enemics exteriors? No es pot tibar tant la corda, per l’amor de Déu.

stats