Publicitat
Publicitat

SALVATGE COR

Segrestos literaris

Qualsevol escriptor català que parli de política ha de ser saber que la seva proclama, quan canviï el marc històric, podrà servir per justificar el que abomina. Ara Duran i Lleida, perquè al 20-N el vot català no es divideixi entre el PSOE i el PP, recorda a Josep Pla i el seu "el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres". En boca de Duran, la cita ofèn. No perquè hagi deixat de ser veritat sinó perquè, ara més que mai, a ell li interessa que el PP i el PSOE siguin exactament igual d'anticatalanistes. Un PP franquista atiaria l'independentisme i se li acabaria la festa: per això, abans que fer una política nova i forta en clau catalana, prefereix treure rèdit polític dels traumes guerracivilistes que Josep Pla sí que va patir.

En aquest país, però, el gran segrestador literari és el PSC i els grans segrestats són Salvador Espriu i Joan Maragall. Recordo Montilla citant La pell de brau en la seva presa de possessió. I recordo que a la Diada del 2010, quan Montilla ens havia advertit de la "pulsió separadora" dels catalanistes i Corbacho ens havia demanat un esforç per fer compatible l'Estatut amb el marc constitucional, van llegir l' Oda a Espanya , que Joan Maragall va escriure el 1898. Us asseguro que si Maragall hagués patit el franquisme, no podrien utilitzar el poema com fan: com a drama per estovar els catalans que tenen arrels espanyoles i amenaça perquè ni PP ni CiU guanyin terreny.

És trist, però normal, que les proclames dels nostres literats siguin l'excusa dels nostres polítics. El que no és normal és que encara ens les empassem. Per això, cada cop que algú es queixi d'aquesta "bruta, trista i dissortada pàtria", se li hauria de recordar que Espriu l'estimava amb un "desesperat dolor" als anys 50. I que si arribats al 2011 continua igual és perquè ho permetem.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT