Seguirem fent volar coloms al Prat

Al nou Prat privatitzat, la Generalitat i les institucions catalanes hi tindran un paper determinant... com a convidades de pedra. El Govern i la societat civil catalana no s'han cansat de demanar els últims anys, de manera unànime i unitària, una cadira amb dret a vot i dret a veto en els temes estratègics. Va arribar a fer patxoca veure els nostres dirigents econòmics i polítics units en la causa aeroportuària. No es tractava d'aixecar la senyera, sinó d'enlairar l'economia, en benefici de Catalunya, però també d'Espanya. Sense llançar les campanes al vol, algú fins i tot devia arribar a pensar que havíem impressionat Madrid amb tant de sentit comú, tant sentit econòmic i tant sentit d'estat. Doncs no.

És l'Estat qui decideix què és i què no és sentit d'estat. Ara toca privatitzar i cobrar. I qui privatitza i cobra és el govern d'Espanya, naturalment. Tot el que és important al Prat es decidirà a la Moncloa: la concessió, la tria del director, l'import de les tarifes, el manteniment d'Aena... I la Generalitat, què? Doncs serà determinat en una mena de societat de vigilància que encara cal veure què vigilarà. Que els avions s'enlairin, potser?

Sí, se suposa que l'aeroport funcionarà una mica millor que ara i que la concessió anirà a parar a un potent grup català. D'acord i moltes gràcies. Però en realitat no es tractava exactament d'això. O no només d'això. Volíem decidir, volíem descentralitzar, volíem fer una mica d'estat... Res. Un cop més, seguirem fent volar coloms. D'avions, cap.