Sembla que sí, que serà independentista
El premi Santa Llúcia Et Conservi La Vista de l'any se l'emporten, ex aequo , el primer secretari i el president del grup parlamentari del PSC, Pere Navarro i Xavier Sabaté, per les seves declaracions recents. Navarro: "Els que interpreten que serà una gran manifestació independentista [la de demà, per si algú s'ha perdut] s'equivoquen". Sabaté: "Volem parlar més dels catalans i menys de la Catalunya etèria dels nacionalistes". Si això no és clarividència, que baixi Nostradamus i ho vegi.
Les efusions dels dos dirigents socialistes susciten, tanmateix, un vast àmbit de reflexions. Comencem per les que ens brinda el senyor Navarro: ¿una manifestació d'independentistes és independentista? ¿Gandhi i els seus seguidors es manifestaven per la independència de l'Índia, o per una altra cosa? ¿El PP i les seves manis encapçalades per bisbes anaven a favor del matrimoni gai? ¿Eren anticapitalistes, les manifestacions dels indignats , o contenien algun altre missatge ocult? ¿Volen dir el que diuen, les manifestacions massives, o, com qui no vol la cosa, la gent es manifesta massivament per significar un missatge diferent del que proclamen?
Si el contrari d' eteri seria corpori , li preguntaríem al senyor Sabaté si existeix alguna nació que no sigui essencialment etèria. Contestat això, ¿es pot parlar dels catalans sense parlar de Catalunya? ¿Dels irlandesos sense esmentar Irlanda? ¿Dels quebequesos sense parlar del Quebec? ¿Dels escocesos sense mencionar Escòcia? ¿Dels espanyols sense referir-se a Espanya?
I la pregunta del milió: ¿es pot dir que té cap sentit un partit polític que ha perdut per complet qualsevol lligam amb la realitat en què (suposadament) s'ubica?
