Publicitat
Publicitat

Semprún sempre ens farà bona companyia

Jorge Semprún i Xavier García Albiol. Un abisme els separa. El dia que l'escriptor i polític antifeixista moria, el polític amb tics xenòfobs era notícia. Semprún ha estat un home amb majúscules, Albiol de moment és un gran petit home. El llarg i dramàtic viatge de Semprún per la vida, el seu patiment al camp de concentració de Buchenwald, el van comprometre per sempre més amb la llibertat de l'individu i el respecte a la persona, a totes les persones. Llegir Semprún és una medecina infal·lible per curar-se de les temptacions racistes, per veure com darrere de cada immigrant, de cada ésser humà, hi ha un cor que batega, una història, un món. ¿Cal aïllar o prohibir Albiol o Anglada? No, només cal obligar-los a llegir L'escriptura o la vida .

La democràcia pateix fatiga crònica. Anglada i Albiol en són la febre. Però no vull frivolitzar una malaltia enigmàtica, que no té una curació fàcil. El meu nebot Òscar, un petit gran home, la pateix. És molt difícil posar-se a la seva pell i a la dels seus pares. Aprendre a viure amb la diferència també és això: és comprendre que el món és ple d'Òscars que ens necessiten, nens diferents, nens magnífics. El món és ple d'homes i dones lligats a la seva circumstància, a la seva precària felicitat. El món és imperfecte i sempre ho serà. Però no podem deixar que els Anglada i Albiol ens l'espatllin.

El patiment i la fortalesa de Jorge Semprún, la seva grandesa d'esperit, és l'antídot. Ens farà sempre bona companyia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT