Semprún i la xenofòbia

La vida i l'obra de Jorge Semprún, mort dimarts a París, són un exemple de lluita per la llibertat en un segle XX marcat per l'experiència traumàtica dels totalitarismes. Semprún va patir i va sobreviure al nazisme. El seu testimoni de l'Holocaust és colpidor i lúcid. El periple vital posterior al camp de concentració, també: va lluitar contra el franquisme des de la clandestinitat comunista, fins que va triar també la llibertat davant l'ortodòxia del partit. La seva va ser una aposta valenta i definitiva per la dignitat humana, per l'autonomia de l'individu, per la força de la cultura, pel gust per la diferència. Ara que torna la ultradreta a Europa, i també a Catalunya, el seu exemple és més necessari que mai. Res no justifica transigir davant la intolerància, la xenofòbia, el racisme. L'exemple de Semprún, amic de Catalunya, ens ho recorda.