Sentit i sensibilitat
En paral·lel a la inoblidable història que està escrivint el Barça, fa temps que també està emetent dos avorrits i inacabables culebrons: el refitxatge de Cesc i la renovació de Guardiola. I a mi em fa l'efecte que el culebró de Guardiola ens el podríem estalviar, i quan dic podríem vull dir nosaltres, l'opinió publicada, perquè a base de cartes obertes i tuits no l'estovarem pas.
Començaré pel final, i encara que la setmana passada em vaig lluir amb allò de "Messi a Zuric d'acompanyant", estic segur no hi ha cap problema perquè el mister renovi. Rosell l'espera amb elegant silenci i només cal una encaixada. L'únic que hi ha aquí és la necessitat de Guardiola d'estar absolutament segur que ha de continuar entrenant un equip que per lògica només pot anar cap avall.
Per fer-nos una idea del desgast que significa entrenar el Barça, només cal mirar els cabells que tenia Guardiola quan va començar l'agost del 2008 i quants en té ara (i d'això em concediran que en sé una mica). Guardiola viu el que fa. D'una altra manera no sap fer-ho. Sap que una temporada més són moltes hores més de gestió emocional: la pròpia, la del vestidor, la del club.
A vegades repetim els clixés sense entendre exactament de què parlem. Quan diem que Guardiola és un tipus sensible de seguida pensem en Martí i Pol, però més aviat hauríem de pensar en, posem per cas, Gaby Milito. Un home al qual Guardiola ha amanyagat, ha esperat i ha fet sentir jugador durant els mesos de recuperació mèdica, es despenja un bon dia dient al seu representant que li digui al club que se'n vol anar. Guardiola se n'assabenta per Zubizarreta. Aquestes són les coses que l'afecten. És en aquests detalls que Guardiola creu que es veu si té la confiança dels jugadors, i quan algun d'aquests detalls no li quadren, se li activa una llumeta vermella que li fa replantejar la posició. Recorden allò del feeling d'Eto'o? Doncs això.
Potser és un exagerat, potser s'equivoca, potser hauria de posar-se aquestes històries a l'esquena, tenint en compte que ell també ha sigut futbolista i sap com crema no jugar. Però és així, i justament per aquesta necessitat de fer de la feina una prolongació de l'estil de vida, aquests detalls el poden fer dubtar.
Amb la cua de jugadors pronunciant-se públicament a favor de la renovació de l'entrenador, Guardiola està controlant els temps. Mentre per al vestidor sigui un estímul pensar que aquest entrenador se'n pot anar, mentre les vaques sagrades empassin saliva només de pensar que podria no ser l'entrenador, al mister tampoc li està malament no donar pistes. Sap que té tothom en tensió.
Aquest equip tenia tots els números per fer una primera volta distreta, tipus partit contra l'Hèrcules. Els èxits passats es paguen. En canvi, ens ha regalat més rècords. Per això, ¿oi que vostès també pensen, encara que no ho diguin i fan bé, que aquest Barça pot repetir triplet?
