Publicitat
Publicitat

En off

La Separació

Són quasi les dues de la matinada. Sona el meu mòbil. És l'Eduard, amic de tota la vida. Dormies?, em pregunta. Encara no, li responc. Sóc a la teva porteria. Puc pujar? Li obro la porta. Què et passa? Fas mala cara. L'Albert i la Maria se separen, em diu. Hòstia, dic jo. No em surt cap altra paraula. No m'ho esperava gens. És d'aquelles parelles que diries que són per sempre. Estan junts des que vam acabar l'institut i d'això ja fa més de vint anys. Però, esclar, mai pots fiar-te de les aparences i molt menys en temes sentimentals.

Hi ha terceres persones?, pregunto. No, no n'hi ha. És una decisió de tots dos, molt pensada i madurada, m'ha dit l'Albert. Diu que ja no estan enamorats i que són massa joves per conformar-se. Volen refer la seva vida. Refer la seva vida ara, t'ho pots creure? Sí, Edu, sí, m'ho puc creure i m'ho crec. Tenen tot el dret a intentar-ho. Tenen dues filles!, em crida. I què? Avui en dia el normal és ser fill de pares separats. Aquesta és la típica crisi dels quaranta, diu ell. És un rampell i ja els passarà. Hem de parlar amb ells, fer-los entrar en raó. No podem deixar que ho facin, ho entens? Els ho impedirem.

Els ho impedirem? A mi no m'hi fiquis, en aquest merder. Ets una insensible, em deixa anar. I s'asseu al meu sofà, abatut. Però què hi tens a veure, tu, amb tot això? Per què t'afecta tant que dos amics nostres se separin? I amb un filet de veu, em diu: Què farem ara, nosaltres? La Carme i jo compartim amb ells la casa de l'Empordà. Fa anys que ho fem tot plegats. Els caps de setmana, les vacances... Els nostres fills han crescut junts. I ara, què? Hem de prendre partit per un dels dos? Ens ho havien d'haver consultat, la seva decisió també ens afecta. I a més, haurem de trobar una altra parella per compartir la casa... Vosaltres estàveu buscant alguna cosa fora, oi?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT