Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Separatisme a cop de sentència

Té tota la raó el lehendakari Patxi López quan diu que es veu a venir que la decisió de l'Audiència Nacional d'enviar Arnaldo Otegi deu anys (més) a la garjola només servirà per "victimitzar" l'esquerra abertzale i, en conseqüència, per generar una resposta social francament incòmoda per al model PPSOE d'Espanya que ell mateix representa i personifica. López dóna el seu parer amb la boca petita i callant tant com pot, però igualment se li entén tot. La sentència de marres senzillament arriba fora de lloc, i com totes les coses que es troben fora de lloc genera una sensació d'absurd que no satisfà a ningú. Començant per Patxi López, que veu com les seves possibilitats de convertir-se en el lehendakari que rubriqui el certificat de defunció d'ETA s'empetiteixen sensiblement per culpa de la sentència de l'Audiència Nacional, que ve a ser com la versió judicial del conyac Soberano. Cosa d'homes, i d'homes celtibèrics. Testosterona desbocada.

Enviar ara Otegi a la presó hauria estat l'equivalent de fer-ho amb Gerry Adams l'any 2004 o a començaments del 2005, quan l'IRA iniciava el seu procés de desarmament. És a dir, una decisió temerària, irreflexiva i contraproduent, que hauria pogut fer que es descaminés tot el camí avançat. Val la pena afegir que l'Audiència Nacional, que té com a funció principal la salvaguarda de l'Estat i que no és més que una versió mal adaptada a la democràcia del franquista TOP (el Tribunal d'Ordre Públic, que era l'encarregat de perseguir rojos, jueus, maçons i altres herbes dissidents), constitueix una anomalia de molt difícil homologació en qualsevol altre estat de dret. Sembla talment, doncs, que els magistrats que han dictat la sentència vulguin mantenir viu l'espectre d'ETA tant com sigui possible, perquè al cap i a la fi l'existència de la banda terrorista serveix per legitimar la seva pròpia. Hi ha qui, per afirmar-se, necessita un enemic, i per a l'Audiència Nacional, ETA i Arnaldo Otegi reuneixen tots els requisits necessaris per acomplir el rol del papus. El mateix val per al PP, que ha estat l'únic partit polític que ha sortit a aplaudir la sentència amb entusiasme.

Això no és res que ens hagi de sorprendre, tenint en compte la perícia que ha agafat el partit de Don Mariano a l'hora de judicialitzar la política, és a dir, a aconseguir a través de tribunals convenientment afins allò que no és capaç d'assolir per la via de la negociació normal. Un fenomen, el del desdibuixament dels límits entre els tres poders del sistema democràtic, que no tan sols ha alimentat el PP sinó també el PSOE, fins a convertir-lo en una constant de la política espanyola. En aquest context absolutament intoxicat, la legalització de Bildu per part del Tribunal Constitucional (en contra, recordem-ho, del parer del Suprem) era un greuge polític que exigia reparació política, i aquesta ha arribat, com no podia ser altrament, a través d'una barrabassada judicial, en aquest cas contra Otegi. I després diran que els separatistes som els altres.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT