Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Serà Fabra un plagi de Camps?

Amb permís de Joan Fuster i de Protàgores, direm que Francisco Camps ha estat, durant vuit anys, la mesura de totes les coses al País Valencià. Una mesura tan insignificant com abassegadora: vull dir que la seva categoria política l'hem de situar en una mena de nacionalpopulisme o nacionalclientelisme. En termes decimonònics, parlaríem de caciquisme a seques. La societat democràtica que ha conreat el senyor Camps està, doncs, a anys llum de l'Atenes clàssica o la Florència renaixentista. Per això ara correm el perill d'abraçar tot el que vingui com un bàlsam, de deixar-nos impressionar en la nostra proverbial bona fe de ciutadans esperançats. Ja ens va passar en el trànsit d' Eduardo Zaplana a Camps o, si anem més enrere i obrim el focus, en el pas de la dictadura a la democràcia: llavors ens vam empassar alegrement una Transició que després hem vist que amagava més continuïtats que ruptures. El nou president valencià, Alberto Fabra, es va presentar ahir a l' àgora parlamentària tirant fl oretes al predecessor i amb un discurs que ni tan s ols sonava vagament lampedusià. O sigui, que tot segueixi igual i que tan sols alguna cosa canviï. Un plagi, vaja. Si tot plegat consisteix en un nou canvi de cabdill, poc s'hi haurà guanyat. Potser serà un pèl menys frontista, menys anticatalanista, menys messiànic... i anirà al sastre amb la seva visa. Però no es tractava només d'això.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT