Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Servei d'immigrants a domicili

Xavier García Albiol, púgil retirat que actualment treballa com a alcalde de Badalona, té una idea ben clara del que en publicitat es coneix com a target , o mercat objectiu: és a dir, el destinatari ideal d'una determinada campanya, producte o servei. Ell en té un, de producte, que és el del batlle de perfil vagament feixistoide que l'emprèn amb energia digna d'un film de Chuck Norris contra els immigrants, que en la seva visió del món són els causants principals de tots els mals que pateix la ciutat que ell governa. I és conscient de tenir un mercat objectiu, que són els ciutadans que el van votar justament perquè estan convençuts que els immigrants són la causa principal de tots els mals que pateix la ciutat on ells resideixen. En conseqüència amb aquest estudi de mercat, García Albiol no perd oportunitat de demostrar que té ben present la mena de suports que va obtenir, ni de representar el seu paper de flagell de la immigració, il·legal, legal o de tota mena. Un dia són els gitanos romanesos, un altre dia els musulmans, i anar-li fotent. La seva última proesa, com és de domini públic, ha estat prohibir els resos en la via pública de la comunitat musulmana badalonina durant el Ramadà. Segons el flamíger alcalde, aitals pràctiques religioses donen de Badalona "una imatge més pròpia del Tercer Món que de la tercera ciutat de Catalunya". Com hauria dit John Rambo, esto es un infierno .

Naturalment, per representar amb propietat el paper en què García Albiol ha decidit encasellar-se, és fonamental deixar ben clar que un no s'arruga davant de res ni de ningú. Per això també s'ha apressat a contestar les crítiques que ha aixecat la seva decisió amb un desafiament: "Si a algú no li sembla bé, que em doni la seva adreça i li enviaré els musulmans a resar a la porta de casa seva". Ui, quina por. Si no li fa res, alcalde García Albiol, no li donaré la meva adreça en aquest article, però, si així ho desitja, pot posar-se en contacte amb mi a través d'aquest diari benemèrit i l'hi proporcionaré amb molt de gust. Ara bé: dubto que, tot i així, estigui vostè en condicions d'enviar-me la comunitat musulmana de Badalona a resar a la porta del meu domicili. Més que res perquè la comunitat musulmana de Badalona no és cap paquet que es pugui enviar per servei de missatgeria, sinó un grup de persones. I vostè no és ningú per enviar un grup de persones a resar, ni a fer res, a un lloc on no vulguin anar. Se'n diu democràcia, sap? I és el sistema pel qual vostè ha accedit a l'alcaldia de Badalona, ni que sigui a través dels vots que li ha procurat la demagògia més barata i barroera.

La democràcia, per cert, també és el sistema que garanteix la llibertat de culte, i això vol dir que un grup de ciutadans practicant la seva religió no té res a veure amb cap imatge del Tercer Món. En canvi, personatges com vostè sí que donen la imatge, el to i el regust agres del pitjor que pot oferir la nostra part del món, aquella mena de residu que no sabríem a quina adreça enviar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT