Publicitat
Publicitat

Sexe, bromes i el Palau de la Memòria

Si no us trobeu a la Corba de l'Oblit, heu de ser al Trajecte cap al Palau de la Memòria. El llibre de Joshua Foer Un passeig per la lluna amb Einstein. L'art i la ciència de recordar-ho tot (que tot just s'acaba de publicar i ja és el número tres de la llista dels més venuts d'Amazon) és a la vegada divertit i tranquil·litzador. Tot el que cal per millorar la memòria, diu, són un grapat de trucs i una bona fantasia eròtica.

L'autor, de 28 anys, ha rebut un avançament d'1,2 milions de dòlars i una oferta per fer una pel·lícula. Va perfeccionar les seves habilitats mnemotècniques al soterrani de casa dels seus pares. És el petit dels germans Foer, tots tres ben coneguts en el món editorial nord-americà: el seu èxit ja és tan rotund que pel que fa a la popularitat potser passaran ben aviat la mà per la cara als triomfants i supercompetitius germans Emanuel.

Esther Foer -cap d'una empresa de relacions públiques i filla d'uns supervivents de l'Holocaust que durant la primera infància va viure en un camp de desplaçats a Alemanya- i Albert Foer -director d'un laboratori d'idees (una empresa per desenvolupar projectes innovadors)-, durant els sopars, a Washington, feien parlar els seus fills davant de tothom per encoratjar-los i fomentar la seva autoconfiança. Franklin Foer, actual director de la revista The New Republic , deia que en la conversa de cada nit hi havia "una part de debat sobre l'actualitat i sobre temes d'història i temes com l'anàlisi del simbolisme francès... Però també hi havia una part de bromes i acudits grollers". Quan tenia vint-i-pocs anys, Joshua Foer oblidava moltes de les coses que hauria de recordar, i potser era normal, considerant "la superficialitat de les nostres lectures" i la nostra "tasca de Sísif intentant mantenir-nos al corrent de l'aclaparadora muntanya de paraules deixades anar diàriament sobre el món".

Les dades li fugien del cap: des de quan escriure " its " i quan " it's " fins a la data de l'aniversari de la seva xicota o la plètora de contrasenyes que feia servir. "No sé si arribo a saber de memòria més de quatre números de telèfon", diu, referint-se a un estudi del Trinity College de Dublín que demostra que una tercera part dels britànics de menys de 30 anys són incapaços de recordar el número de telèfon de casa. "Els gadgets actuals han fet desaparèixer la necessitat de seguir recordant aquesta mena de coses". I continua dient: "Amb els blogs, el Twitter, les càmeres digitals i els arxius de correu electrònic amb una quantitat il·limitada de gigabytes, ara com ara participar en la cultura online vol dir generar un reguitzell de registres de memòria, permanentment accessibles, sempre consultables i imperdibles, que, amb l'edat, no para de créixer".

Abans, Mark Twain s'escrivia sobre les ungles la primera lletra dels temes de què volia parlar en una conferència. No trigarem gaire a tenir el Google a les ungles per recuperar qualsevol dada oblidada en un sopar amb convidats.

Però què passa amb la memòria interna? Els especialistes diuen que les persones de totes les edats poden millorar la memòria amb l'ajut de certes tècniques i amb persistència, concentració i creativitat. Foer va decidir-se a aprendre la manera d'aprofitar millor el quilo tres-cents que pesen els cent mil milions de neurones del seu cervell i va acabar guanyant el Campionat de Memòria dels Estats Units. El fonament de les tècniques de memòria és que el cervell recorda més les estampes visuals que els nombres, i les eròtiques, exòtiques i estimulants, encara millor. La conclusió que en treu Foer és que hem d'"agafar totes aquelles menes de memòria a les quals el cervell no és capaç d'aferrar-se prou bé i transformar-les en aquelles altres per a les quals el nostre cervell ha estat dissenyat". Cervells formats en l'època dels caçadors recol·lectors intenten excel·lir en l'època de Twitters i blogs.

"Per crear imatges va bé tenir tendència a les fantasies obscenes", diu Foer. "L'evolució ha programat el nostre cervell per trobar interessants sobretot dues coses (que en conseqüència memoritzem amb facilitat): els acudits i el sexe, i sobretot, segons sembla, els acudits sexuals".

Explica que Pere de Ravenna, l'autor dels manuals de memòria més coneguts del segle XV, deia que "si voleu recordar amb rapidesa, col·loqueu la imatge de les més belles donzelles en els indrets imaginaris de la memòria". El Gran Mestre de memòria Ed Cooke, un jove britànic que afirma que té una memòria mitjana, ensenya a Foer algunes estratègies. Si has de recordar una llista, has de disposar els ítems en un itinerari per indrets coneguts, com ara la casa on vas viure de petit. Imagina una persona actuant sobre un objecte. I intenta que sigui alguna cosa eròtica o rara. Si necessites recordar que t'has d'emportar un formatge fresc, diu l'Ed al Josh, imagina una tina plena de formatge fresc a l'entrada de casa teva i visualitza-hi, a dins, la Claudia Schiffer banyant-s'hi. L'Ed va ensinistrar-lo en un sistema per memoritzar una baralla de cartes en menys de dos minuts que fa servir vells records familiars i imatges noves i apassionants. Foer deia que les seves imatges es transformaven en "un grapat d'actes estimulants que encara són il·legals en alguns estats del Sud, i un grapat d'actes més que segurament ho haurien de ser". La tècnica, escriu, "consistia a inserir els membres de la família en escenes tan picants que vaig tenir por d'estar millorant la meva memòria a expenses de deteriorar el meu subconscient. Els actes indecents que va haver de cometre la meva àvia perquè jo recordés el vuit de cors són ben bé inefables".

"L'hi vaig explicar a l'Ed. Ell ho coneixia prou bé. 'Jo, al final, vaig haver de fer fora la meva mare de la baralla de cartes', em va dir, 'i et recomano que facis el mateix'".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT