29/08/2016

La Sexta, com el cul

2 min

Aquest estiu LaSexta ha recuperat una rampoina televisiva enllaunada que tenia abandonada de fa mesos en un calaix per amenitzar la programació. Eso lo hago yo es un talent show on un seguit de persones anònimes han de reproduir dalt l’escenari una habilitat que algú altre (més expert) ha demostrat anteriorment en el programa. Assumeixen el repte d’aprendre-ho en una setmana i exhibir-se davant d’un jurat que puntuarà la seva destresa imitant aquell do.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Una tal Celia va passar a la final amb un espectacle de percussió de culs. Culs de dones, evidentment. Quatre noies amb un bon paner i un tanga que es cargolaven a terra amb les natges ben amunt desafiant els límits de la dignitat humana. Ens van ensenyar unes imatges dels assajos on la noia fins i tot plorava per les dificultats tècniques de l’exercici. Vèiem com quatre noies (que devien pertànyer al quadre de ballarines del programa) col·laboraven en la missió amb xandall al gimnàs, posant el cul a disposició de l’artista amateur. El professor expert li recordava que “tocar culos es igual de difícil que tocar congas, y tocar congas es difícil” amb la solemnitat de qui dóna una classe de fissió nuclear. La noia havia de complementar el xou amb un ball sensual, obrint-se de cames sobre els culs de les sacrificades ballarines.

La Celia va executar amb bona voluntat i rialla forçada el numeret de natges. Els pares l’aplaudien orgullosos des de la graderia del públic. Em costa més d’imaginar la cara que devien fer des del sofà de casa els pares de les noies que hi posaven les galtes del cul. Quan va acabar el xou, els membres del jurat van valorar el seu exercici amb fredor i riure sorneguer. La noia es va justificar. “Para mí ha sido una de las cosas más difíciles de defender en un escenario, pero he disfrutado mucho”. El presentador Carlos Sobera li donava la raó amb somriure de sàtir: “Yo también hubiera disfrutado mucho”.

Silvia Abril, com a membre del jurat, li va retreure que “a nivel de percusión es muy limitado” i David Bustamante li va perdonar la vida burleta: “Eres muy lista, tienes talento, tienes encanto [...], ya querría yo abrirme de piernas y tocar culos con esa facilidad”. Giorgio Aresu va ser breu: “Tienes un futuro increíble”.

La noia, mig avergonyida, va tenir una resposta que delatava el que està implícit en aquests espectacles lamentables: “¡Ya habéis visto que hago lo que me digan!” Missatge rebut. La recerca desesperada d’una oportunitat. Exhibir-se fent amb entusiasme el que calgui perquè comptin amb ella. La dictadura televisiva crea aquests esclaus encoberts. Igual que les ballarines que van haver de posar el seu cul al servei dels capricis del director del programa. Tot sigui perquè arribi, algun dia, una oportunitat millor i més digna. Servilisme a canvi d’un “futur increïble” que mai arriba.

stats