26/09/2016

La Sexta i la misteriosa silueta negra

2 min
La Sexta i la misteriosa  silueta negra

A Espanya, la Sexta ha aconseguit convertir-se en el referent informatiu de les nits electorals. Amb les eleccions a Galícia i Euskadi d’aquest diumenge ha tornat a passar. És trist que l’especial que dirigeix i presenta Antonio García Ferreras, que aconsegueix guanyar-se la confiança dels espectadors, sigui el que assegui a la taula de debat un personatge tan desagradable, manipulador i al servei del poder més mesquí com és Eduardo Inda. La Inda-dependència televisiva li resta a García Ferreras qualsevol mena de credibilitat i sentit del rigor, i delata la seva necessitat d’espectacle a costa del lamentable panorama polític espanyol. L’eterna convocatòria d’eleccions a què semblem abocats beneficia, sens dubte, la Sexta.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Mentrestant, a 13TV carregaven contra Bildu durament després de saber-se els resultats. Quan Arnaldo Otegi va comparèixer davant dels mitjans per fer declaracions, la mai moderada Cristina García Schlichting no s’hi posava per poc: “ Lo que ha dicho Otegi de que «en Madrid nos quieren enterrar» me ha parecido muy agresivo. Si hay alguien especialis ta en entierros es él ”.

A la Sexta, tot i que més subtils, van trobar una altra manera, no menys inquietant, d’enterrar Arnaldo Otegi del mapa de resultats electorals, més enllà del que ja ha fet la Fiscalia i la Junta Electoral. En el gràfic central de la pantalla van fer diferents requadres amb la foto del representant de cada partit, els escons obtinguts i els que guanyava o perdia respecte a la legislatura anterior. Durant tot l’especial de García Ferreras, en el requadre verd clar que corresponia a EH Bildu, en comptes de veure-s’hi el rostre de Miren Larrion (en substitució de l’inhabilitat Arnaldo Otegi) hi havia una misteriosa silueta negra, com si el partit estigués encapçalat per una figura sinistra de qui ningú no conegués la cara. Posar la imatge de Larrion hauria sigut l’opció més normal i informativament rigorosa. Però aleshores el partit hauria passat desapercebut a nivell visual. La majoria d’espectadors no haurien detectat a primer cop d’ull l’estigmatització a què sotmeten sempre aquest partit a Espanya.

Deixar la silueta negra al gràfic, escapçar EH Bildu de qualsevol personalisme i normalitat en el panorama electoral, és una manera molt televisiva de demonitzar un partit. El converteix, d’entrada, en un grup amb una aparença menys legitimada que la resta, que està en una situació de conflicte o irregular. Si el que volien era indicar de manera gràfica la inhabilitació d’Otegi haurien pogut buscar un recurs que resultés visualment menys tenebrós. La silueta negra està associada a situacions obscures, misterioses o d’individus perillosos que no donen la cara. I salta a la vista que aquest era el propòsit.

stats