Publicitat
Publicitat

S'ha acabat la murga

Estic d'acord amb els taurins quan denuncien que prohibir les corrides de toros mentre, al mateix temps, es blinden legalment els correbous és un contrasentit que no s'aguanta per enlloc. Un nyap al qual cal esperar que un dia o un altre, no llunyà si pot ser, el Parlament tingui prou coratge per posar-hi remei. Prohibint també els correbous, esclar.

Dit això, no deixa de ser una alegria que des d'ahir s'hagi acabat l'espectacle funest de la tauromàquia a Catalunya. Els seus partidaris apel·len a conceptes molt enlairats per sortir a defensar-la, com ara l'art, la cultura o, esclar, la llibertat, que sempre s'invoca quan algú s'encabota a no baixar del seu burro (o del seu toro, en aquest cas). Poden dir missa, però una cerimònia grotesca i macabra que consisteix en la mort per tortura d'un animal, en mans d'un personatge disfressat d'extraterrestre, no té res a veure amb l'art, i encara menys amb la llibertat (amb la cultura potser sí, si entenem per cultura el conjunt d'activitats que duen a terme els individus que pertanyen a una comunitat: en aquest sentit, diguem-ne ampli, també podríem considerar que fumar-se un puro veient un partit de futbol a l'estadi forma part de la nostra cultura, tot i que al Camp Nou s'acaba de prohibir i no sembla que s'hagi d'acabar el món).

Hem arribat al punt en què invariablement algú aixecarà el dit per objectar que Hemingway i Picasso, per exemple, van ser grans amants de la fiesta , la qual cosa només ens recorda que els genis també tenen les seves baixeses (que poden ser baixeses de geni, però baixeses al cap i a la fi). I naturalment és notori que tant l'un com l'altre van retratar el món dels toros en la seva literatura i la seva pintura (genials), però això tampoc no demostra gran cosa: Hemingway i Picasso també van retratar senyores de moral distreta, i això no converteix la prostitució en un art. Ni en un estendard de la llibertat, per cert.

Després hi ha tot el concert de bombo que munten els polítics al voltant de l'assumpte. Els animalistes ja poden insistir, fins que s'esgargamellin, que aquí el tema principal és la protecció dels animals i de la seva dignitat. No és així des del moment que la qüestió es polititza i, per no variar en aquest país, es converteix en una confrontació identitària. És, òbviament, una decisió de caràcter identitari mantenir els correbous, de la mateixa manera que són proclames identitàries (per no dir tribals) les portades dels diaris que insulten els polítics i les institucions catalanes en resposta a la prohibició dels toros, així com les fotos d'Esperanza Aguirre amb una capa de torero a les mans. I és un despropòsit, que ho diu tot sobre el cinisme i el nul sentit de la responsabilitat de qui ho proclama, amenaçar, com ha fet Alícia Sánchez-Camacho, de condicionar l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat a la cosa aquesta de les corrides.

En qualsevol cas, aquí s'ha acabat la murga. Si volen veure animals morts, que vagin a l'escorxador.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT