Publicitat
Publicitat

Siguem nosaltres

Sortim de San José, Califòrnia, amb la impressió d'haver estat parlant amb algunes de les persones que han determinat cap on es mou el món. Les Cisco, Google, Apple que hi ha en aquesta vall oberta i una mica avorrida des del punt de vista del paisatge conformen una de les xarxes humanes més intel·ligents que ha vist mai l'home. El talent i la potència dels productes que s'hi han pensat, desenvolupat i comercialitzat han estat el motor d'una revolució les conseqüències positives de la qual encara no sabem on ens han de dur. Malgrat tot, la malaise d'Amèrica, que és la malaise d'Occident, també domina Silicon Valley. Un directiu d'una d'aquestes empreses ens ho deia pensatiu: "Si tot segueix igual, és qüestió de temps. Nosaltres (Occident), amb tot el que hem aportat a la humanitat de bo i de dolent, perdem. Nosaltres hem deixat de ser nosaltres, i no sabem com ha passat".

Durant el vol de tornada a Barcelona, un vol que ens obliga a passar per Munic perquè la lògica colonial en què vivim no permet que Barcelona i San Francisco estiguin connectades per vol directe, llegeixo el darrer llibre del crític literari Harold Bloom: "L'Amèrica del segle XXI viu en estat de declivi. Vivim molt a prop de la fallida. Fem guerres que no podem pagar, hem defraudat els nostres ciutadans pobres del camp i de la ciutat. Si nosaltres som una veritable democràcia, què és el que hem de fer per alliberar-nos dels elements palpables i reconeixibles de la plutocràcia, l'oligarquia, la teocràcia ascendent que domina el nostre país?" De sobte la pregunta de Bloom em dóna la clau de la resposta a l'afirmació del directiu de Silicon Valley. I si el problema fóssim nosaltres? Nosaltres mateixos, els catalans, incapaços de comprendre el que podem aportar a tot Occident per fer-lo sortir de l'estat de perplexitat en què es troba?

Perquè el problema d'Occident és haver estat un model d'èxit amb un cada cop més feble esperit crític. Tothom veia el que passava i ningú no parlava. El problema d'Occident és haver oblidat que tot sistema de vida humana incorpora en el seu si forces que miraran de treure el màxim profit sense tenir en compte el bé general. La malaise americana, que és la mateixa que la malaise europea, té les arrels en les contradiccions de la llibertat individual i col·lectiva, el bé més preuat que hem de protegir. Tanmateix, a San José, amb ulls catalans és possible palpar-hi l'esperança. Com deia, la vall és ben poca cosa des del punt de vista del que s'hi ha de veure: ni paisatge, ni arquitectura, ni res que realment mereixi un viatge per motius turístics. No se'n treu res d'allà. Perquè tot el que hi ha ho incorpora l'home. El recurs fonamental és la intel·ligència, acompanyada d'una quantitat il·limitada de ganes de treballar. La combinació perfecta entre repte i capacitat, mancada, això sí, del motor il·luminador del trencament del paradigma energètic i productiu en què estem clavats.

Els catalans quan hem estat nosaltres és quan més conscients hem estat de la pobresa dantesca de la nostra terra, i per tant de la necessitat d'afegir-hi valor mitjançant la nostra capacitat. La nostra pobresa és tan gran que fins i tot ha afectat la nostra capacitat per construir arquitectures polítiques resistents a les ambicions anorreadores dels nostres veïns. I malgrat tot som aquí... mentre mantinguem l'ambició de seguir adaptant-nos als canvis radicals de cada període històric, amb ambició de lideratge.

Amèrica i Occident s'han clavat als anys 70 del segle passat: esclaus del petroli, esclaus d'un concepte d'influència estatal sobrepassat per la tecnologia inventada per Occident mateix, arruïnats per una ambició desmesurada de poder banal per part de persones de tota mena i de tota cultura, farcits d'irresponsabilitat respecte a les generacions futures, irrespectuosos amb les normes que ens hem donat per protegir-nos dels enemics de la llibertat, ara recollim el resultat de tant de cinisme i de tanta incapacitat crítica. Malgrat tot, seguim oferint el sistema politicosocial més respectuós per a l'home, el que té més en compte el patiment humà, el que més té cura de l'altre.

Aquí és on nosaltres, els catalans, podem ser determinants. Un poble petit, producte de migracions de tota la terra; un poble pobre i sotmès, però orgullós i conscient. Un poble arrelat en la tradició social, política i econòmica occidental, sense més recursos que el de la intel·ligència compartida. Nosaltres hem de ser els protagonistes de la revolució productiva, energètica i sociocultural d'Occident. Només sent nosaltres ens en sortirem.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT