02/12/2016

M’interessa

2 min

Ja fa uns quants anys que una amiga va definir la maternitat en aquests termes: la teva mare és l’única persona al món a qui les teves coses li interessen tant com a tu. Aleshores tot just ens estrenàvem en aquest paper, i quan parlàvem de mares pensàvem més en les nostres progenitores que en nosaltres mateixes.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Amb els anys he pogut comprovar infinitat de vegades la veracitat d’aquesta sentència. Mares que escolten atentament les llarguíssimes explicacions del fill sobre temes incomprensibles; mares que mai no s’obliden de preguntar com ha anat l’examen, la reunió, la festa; mares que segueixen de prop un desamor o un entrebanc professional.

Per a la resta del món -amics, companys de feina, veïns i coneguts-, mostrar interès per la vida dels altres és un senyal de bona educació: com va la feina?, com et trobes?, i els fills? En la gran majoria dels casos es tracta d’una pura convenció. Normalment, la resposta que esperen aquestes preguntes educades es redueix a un monosíl·lab: bé. Seguit de la pregunta corresponent: i tu?

Però de tant en tant passa que algú del teu entorn s’interessa realment per les teves coses. I després de la coneguda resposta “Bé, i tu?”, continua preguntant, i escolta, amb gran atenció, el que tu expliques i demostra empatia amb els sentiments que tu expresses o una veritable curiositat pels projectes que estàs exposant. I aleshores, no sense sorpresa, t’adones que no es tractava d’una pregunta formal. Aquesta persona mostra un interès real per les teves coses, per la teva família, per la teva vida.

Les coses de la gent que estimo m’interessen de manera natural, però amb el temps he après que, si m’interesso per les coses d’aquells que no em cauen bé, és fàcil que acabi descobrint algun detall que em permetrà veure aquella persona d’una altra manera, que em facilitarà el diàleg i la comprensió. I, com que tots som una mica vanitosos, és molt probable que el meu interès l’estovi i faci que ell o ella també em miri amb uns altres ulls.

Em ve al cap, ara, una reunió entre polítics i entitats sobiranistes, en un moment crític per al procés, el gener del 2015. Segons va explicar la crònica de l’ARA, s’hi va produir un petit miracle: després que la Carme Forcadell comentés que el seu fill era a l’hospital, la resta dels presents van dedicar uns minuts a parlar dels seus fills o néts. I aquell moment d’empatia va provocar el desgel i, a partir d’aleshores, la reunió decisiva es va desencallar.

stats