31/03/2017

Herois

2 min

A casa hi tinc una capsa amb llibres que no tenen cap valor, tret del purament sentimental. Són els meus herois de la infància. A dalt del pòdium, tres nenes singulars. La Pippi Langstrump (en la meva edició Pipa Calzaslargas ), la noia divertida i rebel que, lluny d’avergonyir-se’n, estava satisfeta de les seves galtes pigades; la Paulina de l’Ana María Matute, que comença sent una nena malalta i dòcil i acaba plena d’energia i vitalitat després d’una temporada amb els avis en un entorn rural, i la meva estimadíssima Celia, l’ocurrent protagonista dels llibres d’Elena Fortún.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Quan baixo la capsa de l’altell també em trobo amb les col·leccions d’Enid Blyton (Torres de Mallory, Santa Clara, Els cinc i Els set secrets). Els de la família Hollister, americana. Fins a trenta-tres títols! I les aventures de la danesa Puck (“Cabecita loca, pero gran corazón”).

I al fons de tot hi trobo un llibre que em commou i que em fa somriure. És una novel·la juvenil titulada Un castillo en el camino, amb una coberta de tons roses protagonitzada pel dibuix d’una nena rossa de llarga cabellera. Un llibre que vaig llegir i rellegir amb delit i del qual no recordava l’autora.

La història era aquesta: un pare de família vidu marxa de vacances amb els seus quatre fills. Com que la mainada es baralla durant el viatge en cotxe, després d’advertir-los diverses vegades, el pare fa allò amb què el meu havia amenaçat tantes vegades: atura el cotxe i els fa baixar.

Els nens es queden a la vora de la carretera, amb les maletes, absolutament desconcertats. Acaben demanant ajuda en una casa senyorial (ells la veuen com un castell) que hi ha arran de mar. Allà hi coneixen una senyora i la seva filla -la nena rossa de cabells llargs-. Finalment es descobrirà que el pare s’havia enamorat de la senyora de la casa i, com que no sabia com dir-ho als fills, organitza aquesta rocambolesca història. Encara recordo com em sobtava que, acostumada al Madrid de la Celia, la Cornualla de Blyton o el Copenhaguen de Puck, a Un castillo en el camino els escenaris em resultessin familiars: els pobles de la Costa Brava o la mateixa ciutat de Barcelona.

Ara he descobert que la seva autora, María Marcela Sánchez Coquillat, havia nascut a l’Eixample i era professora de l’Institut Maragall. Va escriure sempre per als més joves i, si pogués, li agrairia la seva col·laboració decisiva per convertir-me en lectora.

stats