Publicitat
Publicitat

Sinclair i Chacón

Hi ha gent que s'estranya de sentir-m'ho dir: jo admiro molt l'Anne Sinclair, la dona de Dominique Strauss-Kahn. Em sembla una gran senyora amb un concepte molt fi de la dignitat personal. Si a mi alguna vegada m'acusen de violar un cambrer de l'hotel Majestic jo al meu marit només li demanaria una cosa: que si jo nego l'acusació, que si jo dic que el sexe va ser consentit i no forçat, que el meu marit d'entrada em cregui a mi, no al cambrer del Majestic. A mi no em sembla gens ridícul tenir fe en l'home amb qui et vas casar i defensar-lo amb ungles, dents i milions de dòlars mentre no es demostri que és culpable. Per ventura no és o no hauria de ser això, el matrimoni? Una societat de lleials, fins i tot si no poden ser fidels?

d'altra banda la situació no pot ser més interessant. Tenim una senyora atractiva, cultivada i molt rica, i alhora perfectament conscient que l'estabilitat del seu matrimoni passa per la diguem-ne barra lliure sexual. Per no mirar gaire prim en el tema banyes. Deu ser veritat que hi ha homes tan fascinants que t'ho compensen, això? Jo encara no n'he conegut cap, però la vida és llarga, diuen. Molt convençuda ha d'estar la Sinclair per mantenir l'adhesió incondicional a la primera bragueta de França.

d'altra banda hi ha la sospita que DSK hagi pogut ser víctima d'una conspiració com una casa de pagès, la qual cosa dignifica el paper salvador de l'esposa. Què es deu sentir, anant al rescat d'un home així? Per no parlar de l'excitant perspectiva de tenir-lo tancat durant mesos i mesos dins un apartament d'on ell només pot sortir per anar al jutjat, al metge o a missa. I on òbviament no pot entrar cap barjaula. Segur que ni en els seus somnis més atrevits havia gosat mai la Sinclair imaginar que arribaria a assolir un control tan brutal del marit. Que el podria tenir per a ella sola tant de temps, com un ocell exòtic dins d'una gàbia, com un semental dins d'un harem masculí. I encara ell ha de fer petons per on ella trepitja, que si no seria a la presó pura i dura. No és deliciós?

salvant distàncies, és una relació d'amor, odi i poder semblant a la que pretenen haver establert José Luis Rodríguez Zapatero i Carme Chacón. Se suposa que ella ha assumit per ell un sacrifici dolorosíssim, extraordinari. Que s'ha deixat arrabassar la nina de les primàries per evitar que a Zapatero li facin trontollar la cadira i el govern. Segur? I no és molt més senzill sospitar que aquí algú està fent una immensa comèdia quan la por real era de simplement perdre-les, les primàries? O potser és que sota grans promeses i escarafalls de canvi el que s'intenta és vendre a la gent mobles vells i corcats com si fossin nous? Quina immensa revolució aportava Carme Chacón que pel mateix preu (i millor preparació) no pugui aportar Alfredo Pérez Rubalcaba, per què haurien de votar-la a ella milions de cornuts d'esquerres condemnats de cop i volta a pagar el beure? Des de quan es pot ser ministra de Zapatero i indignada ? Francament, té més categoria el vodevil de l'Anne Sinclair.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT