Sindicat

Els sindicats, dit simplement, són associacions d'assalariats que tenen com a objectiu la millora de les condicions laborals. Però, històricament, el sindicalisme ha tingut dues ànimes: la restrictiva i defensiva del gremialisme i l'expansiva i idealista que volia unir el proletariat per canviar l'ordre econòmic.

El seu desprestigi actual deriva d'un enrocament en la primera que fa que se'ls vegi com a valedors de l'aristocràcia dels treballadors en detriment d'una massa d'aturats i autònoms.

Mentre l'economia es globalitzava a l'ombra dels poders fàctics i el sol dels paradisos fiscals, ells quedaven ancorats en una retòrica cada vegada més tronada i inofensiva.

Els sindicats han anat perdent parròquia a mesura que el cicle econòmic expansiu feia del treballador solidari un consumidor individualista integrat en una alienant classe mitjana. I ara que el final del cicle n'ha deixat tants a la cuneta, el vell discurs ja només fa pessigolles als lobis corporatius.

Si volen tornar a liderar, hauran de qüestionar les bases d'un sistema que tal com ara està plantejat els atrapa en la seva lògica perversa. Només desbordant fronteres estatals i combatent junts el neoliberalisme, deixaran de fer de palanganers.

Que siguin tan dèbils quan un lloc de treball és un bé escàs ens deixa en un estat d'indefensió que semblava cosa del passat. Ara cal esperar que, a mesura que anem perdent drets, torni l'esperit que va permetre al vell sindicalisme conquistar-los un per un.