06/07/2012

Síndrome d'Estocolm?

2 min

Dijous a Els matins de TV3 l'equip del programa ens sorprenia amb un convidat d'excepció: Josep Cuní. El retorn. El periodista tornava com a convidat al programa i a la cadena d'on va plegar l'any passat. El motiu era inexistent. Cuní, feliç, s'asseia al sofà amb aquella actitud de qui sap que el sogre n'està orgullós. El van obsequiar amb un elogiós rètol de presentació: "Un gran comunicador de la tele", es llegia permanentment sota la pantalla. El periodista repassava amb la mirada i amb condescendència els antics companys i somreia dient: "Mira el Ferran, que va ser absolutament fidel, i pobre d'ell que no ho fos". I en Ferran contestava rient: "No sóc a la llista de traïdors". L'Helena Garcia Melero estava pletòrica i feia notòria la inquietud per haver d'entrevistar el mestre. S'hi volia lluir. El llenguatge corporal i el nas arrufat de l'Empar Moliner evidenciaven que la col·laboradora entenia poc la visita. Impagable l'instant en què Cuní va demanar una mica d'aigua. Melero, trasbalsada, buscava el culpable de fer passar set al seu referent. Moliner, teatral, es feia l'escarràs per posar-hi remei. Es va aixecar i va enllustrar la taula amb la devoció d'un cambrer a qui se li acaba el contracte i vol que el renovin. "Et veig molt bé, Josep!", li deia la Melero, com si l'home hagués desaparegut l'últim any. Lògicament, del programa de 8TV no se'n parlava i les preguntes no aprofundien en cap terreny que pogués suposar un compromís. Passàvem de la crisi al fred del plató i del 15-M a les imitacions del Polònia amb aquella alegria. Melero, però, es desfeia en lloances: "Qui contracta en Josep Cuní sap qui és Josep Cuní amb tota la seva llibertat d'expressió!" Més que una entrevista va ser un homenatge lleuger en què van acabar agafats de les mans. Potser hagués estat més pràctic organitzar un soparet d'estiu d'antics companys, en comptes de fer la trobada en hores de feina.

stats