Publicitat
Publicitat

Singapur, la construcció d'una nació

Les nacions, almenys les que he estudiat, les classificaria en quatre categories: terres de resistència, com Catalunya, el País Basc, Bretanya i Còrsega, per citar-ne algunes de properes; terres promeses, com els Estats Units o Israel; terres de redempció, com ara Austràlia, que abans de ser una nació va ser un penal, i terres imaginades, com algunes nacions d'Orient. Avui parlaré de Singapur, o de com es van desplegar energies imaginatives per crear la noció de Singapur. A Catalunya, i jo diria que en el nostre entorn, estem acostumats a defensar la nostra identitat davant d'un Estat centralista que la ignora o la vol destruir. Singapur és un dels països que primer va ser Estat i després va somiar la nació que volia ser, entre altres coses per donar sentit de comunitat a la diferència.

Singapur va ser creada per la imaginació; la imaginació l'ha fet sostenible i l'ha conduït a una història d'èxit. L'any 1965, quan va assolir la independència, era un lloc insalubre i tenebrós, descrit com una de les àrees urbanes més primitives del món. En el moment de la independència, alguns parlaven d'acudit polític, però la realitat és que, de l'Oficina de les Índies Orientals, primer secretariat indi, colònia dels Estrets o estat federat de Malàisia, s'ha consolidat com a Estat independent fora de tota discussió.

Una de les primeres tasques del nou Estat va ser donar sentit a la independència i a una societat multiracial formada per xinesos, malais i indis; multiracial però també multicultural, multilingüe i multireligiosa. A Singapur es parla de les cinc emes, perquè, a més de les quatre citades, n'inclou una de molt important, la meritocràcia. Aquesta darrera és clau perquè facilita la mobilitat social i es fonamenta en el treball fort i ben fet. Cinc emes i cinc valors compartits: nosaltres abans que jo, la família com a bloc bàsic de la societat, cerca i pràctica del consens en qualsevol aspecte de la vida individual i col·lectiva, tolerància racial i religiosa, i finalment, el més asiàtic de tots els valors, l'harmonia.

Les cinc emes i els cinc valors els completa amb un sentiment de disciplina social en la família, l'escola i la feina que a Occident sovint interpretem com l'expressió d'un règim autoritari. Jo no dic que Singapur no tingui els seus problemes, però s'han d'interpretar en el seu context cultural. Aquests dies les acampades ens recorden que els nostres sistemes democràtics tampoc no són perfectes. L'Intelligence Unit qualifica el sistema de govern de Singapur de "règim híbrid", evitant fer valoracions. De fet, a Occident li costa molt entendre Orient, perquè l'interpreta sense canviar d'òptica, i viceversa: recordem que, per Orient, Occident és totalment decadent.

Deixant a part les cinc emes i els cinc valors, la identitat de Singapur es basa en el que ells anomenen sentiments horitzontals , que no sabem entendre però que quan hi vivim en sabem copsar la subtilesa. Parlo del respecte que tenen pels llocs sagrats, com temples i cementiris; pels llocs quotidians, com els barris o els habitatges; la cura a triar els noms dels carrers, l'estètica, el feng shui o el patrimoni.

Singapur aplega més divergències que coses en comú, però ha sabut fer de les experiències compartides un pilar de la seva identitat. Adoptant el confucianisme per doctrina filosòfica, moral i política, hi conviuen budistes (42%), musulmans (14,9%), cristians (14,6%), taoistes (8%), hindús (4%), jueus, jainistes, sikhs i zoroastrians, dins d'un pluralisme gestionat amb creativitat.

Al començament de la independència van voler copiar el sistema suís de vida: la ciutat jardí. Van imitar i tenir com a punt de referència les ciutats lliures suïsses que van saber resistir la força d'uns veïns agressius. Un cop consolidats, van fer un gir en el seu projecte nacional i a mitjans dels anys noranta van adoptar les tecnologies de la informació i la comunicació i l'anglès com a projecte nacional per esdevenir una ciutat xarxa global. L'anglès, doncs, es va convertir en la quarta llengua cooficial, amb el xinès, el malai i el tàmil. A més de l'educació i les TIC, Singapur va apostar per un ensenyament de qualitat i una classe treballadora eficient i va transmetre a la societat passió per la innovació i per la tecnologia.

Dels primers somnis de Raffles l'any 1823 d'un port franc i estratègic a les esperances i somnis dels immigrants que hi van arribar buscant una vida millor, com va succeir als Estats Units en el moment de la independència, Singapur, amb tots els seus encerts i els seus errors, ha fet realitat el conjunt dels seus somnis i s'ha convertit en un excel·lent estudi de cas per explorar la construcció de la nació i d'una identitat forta però oberta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT