Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Sílvia Pérez cruz

Té una de les millors veus de la música catalana i avui oferirà un concert de complicitat amb Refree a la sala [2] de l'Apolo

a les 8.45 em llevo i desperto la meva filla. La vesteixo, la pentino, esmorza i cap a la guarderia. Llavors torno a casa i pot ser que esmorzi jo: un suc de taronja i un entrepanet de pernil. De cafè no en prenc, no necessito res per despertar-me. Abans no menjava res, però cal fer-ho. Llavors em tancaré en mi i em posaré a assajar. A repassar les lletres de les noves cançons i el que tocaré amb la guitarra. Estaré molt concentrada fins a quarts de tres. Em faré el dinar (normalment no dino a casa perquè assajo lluny, però avui és excepcional). Em dutxaré i triaré la roba per al concert. Aniré a recollir la meva filla a la guarderia, la deixaré a casa i aniré cap a l'Apolo. Cada sala és diferent, i s'ha d'adaptar el so. També assajarem amb Refree, sobretot els temes conjunts. Pararem cap a quarts de nou, i em canviaré de roba. És una estona de relax i màxima concentració. No m'agrada menjar res ni sopar abans del concert, per cantar no em va gens bé. Em maquillaré, cosa que no faig en el meu dia a dia, però en els concerts és com un ritu que em dóna seguretat i em va posant en situació. Llavors sortirem a l'escenari i el concert durarà més o menys una hora i quart. Acabarem eufòrics, desmuntarem, ens canviarem de roba i una hora més tard sortirem a sopar. Intentarem que sigui una cosa més elaborada que un entrepà. És important menjar bé. Després aniré a casa i, si ja ha passat l'eufòria, cauré fulminada al llit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT