Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Sobre creuers i naufragis

La normativa és una convenció basada en un moment de la llengua, però la llengua no s'atura mai: es recrea cada dia. Tot i que l'ús sempre estira, la normativa es manté, sàviament, quatre passes enrere. La seva funció és ser un marc de referència que evita una evolució caòtica i només integra les transgressions motivades per raons de pes.

Però alguns la volen veure com la cotilla que necessitem per anar drets. El problema és que, amb cotilla, més que dret vas enravenat, i l'enravenament té derives integristes.

Quan l'ús majoritari dels parlants més sensibles i educats s'aparta del diccionari, és el diccionari el que queda fora de joc. Aniria bé que això ho entenguessin els que aquests dies ens renyen perquè gairebé tots els mitjans parlem del naufragi d'un creuer, i ells asseguren que naufragi exigeix anar al fons del mar i que creuer és un vaixell de guerra.

Diuen que hauríem de parlar d' accident o escorament . ¿No veuen que només naufragi pot expressar tot el dramatisme del que va passar? Naufragar és "perdre's, anar a fons", i si un vaixell es perd enmig d'escenes dignes del Titanic , és absurd que no en puguem dir naufragi .

Diuen que no era un creuer sinó un vaixell de creuer, perquè creuer és el viatge sencer i no pas la nau. Però és una extensió d'ús que tothom fa i entén, i que el poc espai d'un titular fa inevitable. Si dic que faig un viatge en creuer, ningú entén que m'he enrolat a l'armada, i és per això que l'ÉsAdir ja admet creuer com a "vaixell en què es fa un creuer".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT