Societat Civil Catalana i les anècdotes

Està bé estimar-se, i “cuidar-se” i ser optimista i veure l’ampolla mig plena. Per això m’agrada molt la nota que han enviat els amics de Societat Civil Catalana als mitjans en què ens fan saber que valoren “molt positivament” una concentració que van convocar aquest diumenge a la plaça Sant Jaume. “L’èxit d’aquest acte —diuen— va sorprendre els mitjans nacionalistes, que no han dubtat a utilitzar la presència anecdòtica d’alguna bandera preconstitucional, que SCC ha rebutjat sempre de manera inequívoca, amb el propòsit d’embrutar el bon nom de la nostra entitat”. Embrutar? Després de la dimissió del president de l’entitat coincidint amb una querella per amenaces feixistes, no han de patir més. I de tota manera, sempre que SCC prova de convocar fidels, n’hi ha alguna, de bandera fatxa. “En tot cas -afegeixen-, diumenge es va fer evident que una part important de la societat catalana comença a estar farta del procés secessionista”. Una part. 3.500 persones. Important, segons com es miri.

L’èxit va sorprendre els “mitjans nacionalistes”, diuen. Com? Potser van témer que ni tan sols omplirien la plaça? L’èxit de la Fira del Disc sorprendria, també, els mitjans nacionalistes? Presència anecdòtica. Això també és optimista. Vol dir que n’hi havia poques, de banderes franquistes? Que n’hi hauria pogut haver més? És com si t’apunyalo, però una vegada i prou. Seria una punyalada anecdòtica. Es queixen que els mitjans “nacionalistes” han “utilitzat” la presència d’aquestes banderes. Utilitzar què vol dir? Informar que hi són? Què s’ha de fer per no utilitzar? Fer com els “no nacionalistes” i no informar que hi són? Diuen que Societat Civil “les ha rebutjat sempre de manera inequívoca”. Home. Rebutjar de manera inequívoca vol dir fer fora de la plaça els portadors anecdòtics. Però segurament no es podien permetre aquell luxe. Sent els que eren, allà no hi sobrava ningú.