Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Ramon Solsona

Avui m'aixecaré cap a les set. No sóc gaire dormilega. Només sortir del llit m'aboco de cap a la feina amb pijama, un cafè i la ràdio encesa. Aquella hora preparo La paraula del dia , un espai que faig per al Jordi Basté a El món a RAC1.

El dia abans ja hi he treballat, però a aquesta hora hi faig retocs. En teoria surto per antena abans de les 10, però sempre hi ha alguna entrevista o alguna notícia que em fa saltar a després de les 10. Jo m'ho preparo com si fes una conferència de deu minuts. Quan surto de la ràdio, torno cap a casa i esmorzo com un senyor, amb els diaris i escoltant música. I començo a treballar la paraula del dia de l'endemà. Mentrestant ja començo a fer el dinar. Vaig fent el sofregit, que em distreu, torno a la paraula, després reprenc el dinar fins que arriba l'hora. El fet de guanyar el premi Sant Jordi no m'ha alterat la vida per ara. Suposo que quan s'acosti Sant Jordi hauré de fer molta promoció, però no em fa mandra. Al cap ja en tinc una de nova, de novel·la, trigaré a escriure-la, però sortirà.

A l'hora de dinar, ve la meva dona i si algun fill corre per casa també dina. No es queixa ningú, deu ser que cuino bé. Després migdiada de frare, de vint minuts, i a fer els deures d'alemany, que me n'han posat molts per a la classe de dimarts. Sempre havia volgut estudiar alemany, però ho havia anat ajornant i ara puc fer-ho. És difícil perquè no té l'estructura de les llengües romàniques, però qualsevol llengua és interessant.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT