Publicitat
Publicitat

Solucions per a un conflicte històric

L'omnipresència mediàtica del contenciós dels denominats papers de Salamanca ha deixat en segon terme un altre tema de gran importància per al patrimoni documental català com és la gestió de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La Corona d'Aragó fou una estructura institucional molt plural en la mesura que cada territori tenia les seves corts, el seu govern i les seves institucions pròpies, com la Reial Audiència, amb els seus corresponents tribunals. Aquesta organització descentralitzada va propiciar l'existència de fons documentals propis de cada territori i d'un fons comú que va generar el Consell Suprem d'Aragó. Aquesta autonomia de funcionament va fer possible també que cada territori creés el seu propi arxiu.

El nucli originari de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona (format al segle IX), que va funcionar fins a la supressió de les institucions catalanes l'any 1714. La confusió actual neix l'any 1754, quan es va abandonar la denominació d'Arxiu Reial de Barcelona i es va adoptar la d'Arxiu de la Corona d'Aragó amb l'objectiu de dur a Barcelona els documents dels arxius reials de València, Aragó i les Illes, iniciativa que finalment no va reeixir. Amb el temps, aquesta denominació, impròpia i artificiosa, s'ha mantingut, la qual cosa ha comportat la creença que l'ACA recollia la totalitat dels fons de totes les comunitats implicades. I la realitat és tota una altra: l'Arxiu del Regne de València, del Regne de Mallorca i l'Arxiu Històric Provincial i de la Diputació de Saragossa gestionen els seus fons documentals com la Reial Audiència, el Reial Patrimoni, la Governació General, la Generalitat i els arxius procedents d'ordes religiosos o fons patrimonials. En el cas concret de Catalunya es consideren fons comuns a totes les autonomies, de manera que la capacitat de gestió de la Generalitat catalana dels fons generats a casa nostra és nul·la.

Aquesta percepció es va consolidar amb l'aprovació del reial decret 1267/2006, que creava el patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on es dóna un paper preeminent a l'Estat -per ser un arxiu de la seva titularitat- i es posa la resta de comunitats implicades al mateix nivell, obviant el paper capital que hauria d'exercir la Generalitat de Catalunya. En crear-se el Patronat, els responsables estatals van partir d'una premissa equivocada: la creença que els fons de l'Arxiu afectaven per igual a tots els territoris implicats. Però de la totalitat dels fons conservats actualment a l'ACA, prop d'un 70% serien fons catalans, mentre que la resta serien fons comuns a totes les comunitats.

El recurs interposat l'any 2006 per les comunitats autònomes d'Aragó, València i les Illes Balears considerava que la disposició addicional tretzena de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya -que explicita l'existència de fons propis de Catalunya dins de l'ACA i de fons comuns amb la resta de comunitats, i que integrava els fons catalans i l'antic Arxiu Reial de Barcelona en el sistema d'arxius de Catalunya- afectava el contingut dels seus respectius estatuts pel que fa a l'ACA i que la Generalitat no podia atribuir-se competències sobre un arxiu de titularitat estatal. La desestimació per part del Tribunal Constitucional el setembre del 2010 dels tres recursos presentats permet que des de la Generalitat es pugui reivindicar una reformulació de l'actual estatus de gestió i titularitat de l'ACA i iniciar una negociació amb el govern de l'Estat que permeti superar l'actual inacció, ja que el Patronat només s'ha reunit una sola vegada poc després d'emetre's el reial decret de la seva creació. Aquesta paràlisi té molt a veure amb l'actitud de la Generalitat de no assistir a cap reunió mentre no es cerqui una solució justa al reconeixement de l'existència de fons propis dins de l'ACA i de la capacitat des de Catalunya per influir decisivament en el regiment, gestió i difusió d'aquest arxiu.

Cal recuperar l'esperit i la lletra del decret del 5 d'octubre del 1934, aprovat pel govern de la República, que traspassava a la Generalitat els fons i col·leccions documentals referits a Catalunya.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT