Publicitat
Publicitat

Som(n)iem (en) / (amb) La Champions

La frase diu una veritat inqüestionable, però genera dubtes gramaticals. D'entrada, si somniem o somiem . Somniar té la complicitat de somni , però té el greu inconvenient que, en general, diem somiar . Ruaix diu que Moll deia que Fabra preferia somniar , que seria la forma més literària i poètica, però Coromines i els diccionaris es decanten per somiar com a variant principal. I això és el que us aconsello.

Pel que fa al règim verbal, la cosa es complica. El DIEC, potser volent simplificar, ens obliga a somiar coses i persones . Ruaix, do nant preferència a aquesta opció, també somia amb persones i en coses . I el Ginebra-Montserrat accepta que no hi hagi preposició, però més aviat prefereix somiar en coses i en persones . És un criteri que a mi em sembla més coherent perquè qui regeix és el verb i, si guin coses o persones, té un sol sentit.

Bé, per ser exactes, de sentits en pot te nir dos: pot voler dir veure en somnis algú o alguna cosa o pot voler dir imaginar com a possible una cosa difícil de realitzar . I encara que somiem truites i no pas en truites , jo crec que avui en estàndard la forma més habitual per als dos sentits és somiar en . Trobo que és molt més normal dir hi vaig somiar que no pas la vaig somiar . Us ho dic amb el temps molt just, quan no us queda gaire més d'un dia per somiar en la Champions. Demà el somni o bé s'haurà esvaït per sempre o serà una tangible i definitiva realitat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT