Publicitat
Publicitat

BÈSTIES QUE PARLEN

Sopar d'empresa

No, si ja es veia venir. Arribant a aquestes hores estava cantat que ja me'ls trobaria tots a taula. Tot per culpa de la merda de paquet de tabac que m'he oblidat als pantalons bruts quan ja era a la porta del pàrquing. Ves si no n'hagués pogut comprar un de camí, però no, la cosa no permet despeses supèrflues i amb aquesta merda de sopar ja tinc la quota coberta aquest cap de setmana. Què hi farem. Bé, el que farem, tenint en compte els veïns de taula que m'han tocat, està força clar. Sortirem molt sovint a fumar al carrer. Així almenys amortitzaré el paquet dels trons.

No és que siguin mala gent, tampoc. La culpa és més meva que no pas d'ells. Passo tantes hores al dia escoltant el que pensen i ensumant el que expiren que els tinc massa apamats. M'hauré d'empassar els sopars de duro del Gerard i fer veure que no sabem que la seva ex festeja amb una professora de dibuix pèl-roja. Tot i que millor escoltar les seves conquestes imaginàries que aguantar l'estupidesa estupenda que surt dels morros mal operats de la Carla, el racisme cordial i d'anar per casa del Fermí, ple de tòpics regurgitats, o encara pitjor, assistir a la repulsiva sessió de lleponeria que s'intueix a l'altra costat de les tovalles, on cada frase del cap de personal és rebuda amb unes rialles dignes del festival mundial de la comèdia.

Quan porten el segon plat ja m'ha canviat l'humor. Potser és perquè amb l'escalfor de la tercera copa de vi em trec per fi l'abric de la suficiència i m'adono que en el fons no poden ser tan mala gent suportant com suporten cada matí la mala llet que tragino sense ofegar-me dins la tassa del vàter. O vés a saber, potser és perquè a última hora ha arribat la Mariona, que representa que estava engripada, i juraria que per sota la taula està fent-me peuets. Quines ganes de fumar, mare meva.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT