Sous públics, sous equiparables als de mercat?
La retribució dels alts càrrecs de l’administració pública sempre és un tema polèmic i no exempt de certa demagògia. L’any 2013 la desapareguda CiU i ERC van pactar limitar els salaris dels directius de les empreses públiques que depenen de la Generalitat i van incorporar en els pressupostos de l’any següent un topall equivalent a la retribució anual d’un conseller. És a dir, cap directiu públic podria cobrar més que un conseller, això és, més de 109.663 euros anuals. Dos anys més tard encara no s’ha aprovat el reglament que desenvolupa aquesta norma i, per tant, aquesta limitació només afecta les noves contractacions de directius. Les lleis s’han de desenvolupar i complir. Segons les dades del Portal de Transparència de la Generalitat, hi ha fins a 12 alts càrrecs que cobren més que un conseller i quatre d’aquests directius s’han beneficiat aquest 2016 de l’augment de l’1% aprovat per als treballadors públics catalans.
Alguns gerents públics, com els d’Infraestructures.cat o els de la CCMA, s’han abaixat el sou. També ho ha fet el president Puigdemont, que ha renunciat a recuperar l’extra i a l’augment de l’1% del sou. L’any 2015, i després de tres exercicis, es va decidir revertir la reducció horària i retributiva dels interins i l’eliminació de la paga extra dels funcionaris. En aquella ocasió, els consellers i el president també van renunciar a recuperar la paga extra. Els treballadors públics, i els alts càrrecs encara més, estan obligats a donar exemple, perquè el seu salari el paguen els ciutadans amb els seus impostos. Per això estan sotmesos a règims d’incompatibilitats molt exigents. Però també s’ha de reconèixer que les remuneracions dels alts càrrecs són molt inferiors a les de mercat. Per exemple, el director de l’Incasòl cobra 115.000 euros anuals, mentre que un directiu amb responsabilitats semblants en una empresa similar (Renta Corporación, segons dades de la seva memòria) percep 350.000 euros anuals. És un 200% més. Si volem bons governs, hem d’atraure talent i remunerar-lo degudament. Només així tornarem a la funció pública el prestigi que mereix. Els salaris no han de ser totalment equiparables als de mercat, però sí competitius. La feina en una administració pública ha de ser temporal i, sobretot, amb vocació de servei públic.
