Publicitat
Publicitat

A Suècia Löfven fa ressorgir els socialdemòcrates

El model suec consisteix a prosperar mitjançant la globalització, i no malgrat la globalització. I això ho sap millor que ningú Stefan Löfven, el nou líder de la socialdemocràcia sueca.

Barack Obama aposta per atorgar exempcions tributàries a les empreses que fabriquen productes als Estats Units, Mitt Romney diu que aplicarà aranzels als productes xinesos i François Hollande amenaça d'introduir noves barreres aranzelàries per lluitar contra la "competència deslleial". Sembla, doncs, que la retòrica proteccionista està en alça a gairebé tot arreu, però els socialdemòcrates suecs han optat per un altre camí.

Stefan Löfven, l'extreballador siderúrgic que al gener va ser elegit líder del partit, ha començat atacant el govern de centredreta de Fredrik Reinfeldt, a qui acusa d'anar en contra de les empreses. L'atribolat primer ministre no sabia ben bé què respondre-li. Així, com a conseqüència de la irrupció de Löfven aquestes dues últimes setmanes, hem vist que els socialdemòcrates pujaven ràpidament a les enquestes, alhora que uns mitjans de comunicació excitats s'afanyaven a destacar en titulars "l'efecte Löfven".

Els líders empresarials suecs s'han queixat de la falta d'interès que ha mostrat el govern per la política industrial, i Löfven ha assenyalat que el centredreta considera les empreses com uns grups d'interès, sense entendre el paper fonamental que representen en la societat. El missatge econòmic de Reinfeldt se centra gairebé exclusivament en unes reformes destinades a fomentar l'oferta i reduir les prestacions per atur i malaltia. Davant d'això, des de les files socialdemòcrates s'ha subratllat que fer que els aturats siguin més pobres no crea llocs de treball, i que, en canvi, les empreses amb bons resultats sí.

En el món actual, globalització i ocupació van de bracet. El país que pugui fer front a la globalització crearà llocs de treball. Molts dels que observen la socialdemocràcia sueca des de l'estranger tendeixen a no adonar-se que tot el model suec té per objectiu fer possible que una petita economia exportadora prosperi mitjançant -i no malgrat- la globalització.

Ara bé, una economia basada en el lliure comerç necessita unes bones xarxes de protecció social. La competència internacional fa créixer el risc que les empreses tanquin i que la gent perdi la feina. Per tant, si estem a favor del lliure comerç necessitem un estat del benestar que protegeixi les persones i no els llocs de treball, i ha de ser un estat del benestar fort.

A Suècia hi hagut el consens que, a llarg termini, els nous llocs de treball seran de més bona qualitat i estaran més ben pagats; per tant, els sindicats han representat, des de diversos punts de vista, un paper actiu en la consolidació de la reestructuració de l'economia. El percentatge d'afiliació als sindicats és d'un 70% entre les persones que treballen. Així doncs, atenent a aquesta àmplia representativitat, sempre que han intentat potenciar al màxim la utilitat i el servei als seus membres i han hagut de potenciar al màxim la utilitat i el servei per a tota la societat. Això ha donat lloc a una tradició de col·laboració entre les empreses i els sindicats. Aquest és l'entorn en què s'ha format Stefan Löfven.

La globalització no és una idea que serveixi per fer teories ni per organitzar seminaris, sinó un fenomen que els treballadors siderúrgics suecs viuen cada dia. Ningú parla amb tanta passió de la necessitat, de vegades dolorosa, d'acceptar la globalització com el sindicat IF Metall, del qual Löfven va ser president. Ara que Xangai creix tan de pressa que els plànols de la ciutat s'han de refer cada dues setmanes, la demanda d'acer suec creix al mateix ritme.

D'ençà que es va convertir en líder del partit socialdemòcrata, Löfven no ha deixat de demanar que hi hagi més diàleg entre les empreses i el govern. Tanmateix, el disseny d'una nova política industrial socialdemòcrata ha d'anar més enllà i ha de plantar cara a l'opinió de la dreta sobre el que de debò impulsa les empreses i el creixement: ha de remarcar que la col·laboració i la confiança són uns lubricants essencials per a l'economia, que unes grans diferències salarials poden ser improductives, que els beneficis no poden ser l'únic objectiu d'empreses que es mouen en un context social... I així successivament.

Els socialdemòcrates han de demostrar que per aconseguir un bon clima empresarial cal un enfocament holístic de l'educació, la formació, la innovació, les infraestructures i els mercats financers. El creixement que ha de treure el món de l'actual crisi econòmica ha de ser qualitativament diferent del creixement que l'ha causada. Aquest és el gran repte, i Stefan Löfven ha fet fins ara uns passos petits però interessants per començar a afrontar-lo.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT