Susana Díaz i la vana pretensió de tornar al felipisme
Exdirigents històrics del PSOE que fa anys que, de manera pública i notòria, mantenen una mala relació, com ara Felipe González i Alfonso Guerra, es van tornar a reunir ahir a Madrid per fer pinya amb Susana Díaz en el seu pols amb Pedro Sánchez per la secretaria general del partit. La presidenta andalusa va voler convertir l’acte de presentació de la seva candidatura en tota una demostració de força, i és cert que bona part del PSOE orgànic, sobretot el que és al poder, li fa costat, però no és tan evident que entre les bases el grau de suport sigui similar. Ahir mateix, mentre Díaz rebia l’escalf del PSOE històric, de González a Zapatero, passant per Rubalcaba, Sánchez convertia en un altre bany de masses un acte Burjassot, al País Valencià.
El problema de la candidatura de Susana Díaz és que parteix d’una premissa falsa: que és possible fer marxa enrere amb la màquina del temps i tornar a l’època del felipisme. Des de l’última victòria socialista, el 2008, la societat espanyola ha canviat molt i el mapa polític s’ha alterat de manera substancial amb l’aparició de nous partits com Ciutadans i, sobretot, Podem. És molt difícil, per no dir impossible, que l’esquerra espanyola es pugui aplegar al voltant d’una candidata que té, entre els seus mèrits, el d’haver propiciat la caiguda d’un secretari general pel simple fet que es negava a facilitar la investidura del candidat de la dreta, Mariano Rajoy. El mantra que repeteix que Díaz és una candidata que guanya eleccions no s’aguanta per una raó molt senzilla: Espanya no és Andalusia. I el vot que ha abandonat el PSOE els últims anys és precisament el de les grans ciutats i el nord, un electorat poc receptiu a les proclames clàssiques del PSOE més meridional.
Capítol a part mereixen els dirigents del PSC, com Antonio Balmón, que ahir van participar en l’acte d’entronització de Díaz. ¿De veritat creuen que la presidenta andalusa podrà ajudar el PSC a recuperar el protagonisme perdut en la política catalana? ¿O és que simplement es conformen a ser una sucursal d’un PSOE espanyolista i ancorat en el passat? Si guanya Susana Díaz el PSOE enterrarà definitivament el somni federalista, i serà la millor notícia per a un Mariano Rajoy que sap que només el pot desallotjar una aliança d’esquerres.
