20/05/2017

TMB: un conflicte enquistat que amenaça la mobilitat de Barcelona

2 min

Després de més d’una setantena de reunions, quatre aquesta mateixa setmana, el comitè d’empresa i la direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) no han arribat a cap acord per resoldre el conflicte laboral que els enfronta i, per tant, es manté la convocatòria de vaga per dilluns que ve. Si no hi ha cap canvi, aquesta serà la quarta aturada seguida en un dilluns laborable, cosa que causa greus perjudicis a la mobilitat urbana.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Les empreses i els ciutadans, la gran majoria treballadors que depenen del transport públic per arribar a la feina, són els principals damnificats per la vaga, una mena de danys col·laterals gens innocents. Lamentablement, els barcelonins ja hi estan acostumats, perquè es tracta d’un conflicte enquistat que es reprodueix cíclicament. Potser per això començaria a ser hora que s’arribi a un acord durador i estable en el temps. Perquè, si no, s’estén la sensació que la població és ostatge de l’estratègia negociadora d’uns i altres.

I no acaba de ser just que els sectors amb més capacitat de crear problemes a la ciutadania, com és el cas dels transports, ho aprofitin en benefici propi. Justament perquè el transport públic és estratègic els treballadors haurien de fer tot el possible perquè les seves protestes no acabin interferint en la vida de la resta.

El govern municipal d’Ada Colau, que es va estrenar amb una vaga que va coincidir amb el Mobile World Congress, afirma que està fent ofertes imaginatives per atendre les demandes dels treballadors i pactar el conveni, però que no pot sobrepassar certs límits, com ara els que marquen els pressupostos. Sembla una postura raonable que els sindicats haurien de saber valorar. L’altre punt de fricció són les contractacions. Els sindicats volen impulsar la promoció interna mentre que l’empresa demana tenir més marge per gestionar les plantilles.

En el rerefons d’aquestes negociacions hi ha la notícia, coneguda al març, que tres alts càrrecs, durant els anys més durs de crisi (2007-2011), van cobrar un sou de més de 200.000 euros, superior al de la mateixa alcaldessa. És evident que TMB ha de poder oferir sous competitius per fitxar bons directius, però també que el sector públic ha de ser més rigorós en aquests temes que el privat.

stats