El ‘TN’ i els veïns de l’assassí

Una altra dona assassinada per la seva parella a Premià de Mar. Al Telenotícies de dimecres al vespre ens informaven del resultat de la investigació dels Mossos, que concloïa que l’explosió de gas del 18 de setembre havia estat provocada per la manipulació de la canonada amb la intenció de matar la seva dona. El crim ha implicat que encara hi hagi setze persones ferides i trenta-sis famílies desallotjades. L’assassí també ha mort. La notícia incloïa un vídeo en què se’l veia a ell la nit abans de l’explosió, borratxo i ballant al bar mentre la resta de clients l’aplaudien i li reien les gràcies. Una dona explicava que aquell dia l’home es va abraçar al seu marit per anunciar-li que “en faria una de grossa”. Un veí admetia al micròfon de TV3 haver anat de copes amb ell i sentenciava: “Sé que era una persona violenta”. Un altre veí explicava: “Era un secret de domini públic. Ho sabia tothom. Ella li havia donat un ultimàtum. Es veu que era conflictiu i sembla que se separaven”. El periodista Roger Rovira tancava la notícia comunicant que diversos testimonis recollits per la policia “parlaven de baralles entre la parella”.

El llibre d’estil de TV3 exigeix cura en la inclusió d’opinions dels veïns en notícies sobre violència: les declaracions no han de ser irrellevants ni contribuir a la morbositat dels fets. En aquest cas s’entén que es volia posar èmfasi en el gir de la investigació gràcies, sobretot, als testimonis dels veïns que han reforçat la hipòtesi de l’assassinat. La notícia resultant ens delata com a societat. Val la pena posar aquí l’èmfasi de l’anàlisi televisiva. Un veí defineix l’home com a simplement “conflictiu” quan s’està referint a la relació de parella. Evidencia l’enorme tolerància que tenim en l’ús del llenguatge en aquests casos. Un altre el qualifica de “persona violenta” però admet que anava de copes amb ell, i un tercer que “era un secret de domini públic, ho sabia tothom”. Es demostra, doncs, l’elevadíssima acceptació social de què gaudeixen els abusadors. Fins i tot l’aplaudien al bar. Hem quedat retratats. Som una societat que denuncia els maltractadors davant de les càmeres quan les dones ja estan mortes. I no: s’ha de fer abans, a veure si queda clar d’una punyetera vegada. No s’ha de riure les gràcies al maltractador, s’ha d’ajudar la seva víctima. No s’ha de fer abraçades i anar de copes amb els que maltracten, s’ha de donar suport a les dones a qui agredeixen. L’acceptació veïnal dels abusadors afebleix i aïlla encara més les seves víctimes si intenten denunciar-los. El TN demostrava fins a quin punt tots som responsables d’aquest estigma. Denunciem i ajudem abans que les matin, en comptes de sortir a la tele quan ja són mortes a dir que ho sabia tothom. Potser així ens estalviarem, cada any, unes quantes notícies com aquesta.