El TSJC salva la immersió però obre una escletxa perillosa
La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el català a l'escola suposa un aval jurídic al model d'immersió lingüística catalana, i així ho van destacar ahir Govern i entitats, però no tanca ni de bon tros un contenciós que arrenca de la sentència del TC contra l'Estatut de Catalunya. L'actitud, tal com va recordar el president Artur Mas, ha de ser de vigilància: "Som on som, i no ens mourem", va dir.
El TSJC, en una hàbil maniobra, ha minimitzat els danys que podria haver causat la sentència del Tribunal Suprem del 9 de desembre del 2010, en què es reclama a la Generalitat "adoptar les mesures que siguin necessàries per adaptar el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada per la sentència 31/2010 del TC, que considera també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya". La lectura que fa el TSJC permet acotar aquestes "mesures" als casos concrets dels demandants i, en tot cas, deixa en mans del Suprem qualsevol altra interpretació. Aquesta, i a l'espera d'un altre pronunciament del TS, és la part positiva de la interlocutòria.
No ho és tant, però, que es doni la raó als casos particulars de les famílies demandants i s'insti la Generalitat a prendre mesures perquè puguin rebre l'ensenyament i les comunicacions en castellà. La via judicial individual, doncs, continua oberta, i tot i que numèricament pot no ser significativa, és un factor que enterboleix un sistema que ha demostrat amb escreix els seus avantatges.
Des d'ahir podem dir que Catalunya manté sota control l'amenaça a un dels pilars bàsics de la cohesió social, però res fa pensar que tant el Suprem com el Constitucional aturin la seva ofensiva per aconseguir que el castellà sigui també llengua vehicular a l'escola catalana. Per això és necessari que el Govern continuï liderant l'oposició a qualsevol intent de posar en qüestió la immersió i estigui preparat, si arriba el cas, per actuar amb totes les conseqüències.
