TVE i com perpetuar l’estultícia
Dijous s’acomiadava una de les icones de la tele pública espanyola, Mariló Montero: la professional que ha donat més minuts de glòria tuitera a la cadena, l’estrella que més tema de conversa ha generat, sobretot d’aquells que no la veien mai. La seva ignorància, les seves ficades de pota, el seu criteri esbiaixat van apoderar-se de la franja matinal. Afirmar que les llimones curaven el càncer, que amb el trasplantaments d’òrgans hi havia el risc d’adquirir l’ànima malvada del donant, confondre el Nil amb el Miño, qualificar la companya Anne Igartiburu d’“ oxidada ” i dir que la festa del Toro de la Vega era “ una maravilla ” han sigut alguns dels seus hits. La seva intuïció detectivesca l’ha portat al sensacionalisme més barroer. Parlant del cas d’una nena morta va avançar-se a l’autòpsia: “ Si acababa de ser asesinada, estaría blandita ”, va reflexionar. Després de la detenció a Borja d’un capellà acusat d’abusos sexuals, va insinuar a l’alcalde que allò era una estratègia per mantenir l’arribada de turistes després del furor que havia generat l’Ecce Homo.
Mariló Montero, en la seva parcel·la, se sentia la més llesta i es dirigia a l’audiència amb una altivesa indulgent que es feia difícil de suportar. Han transcendit les seves barbaritats, però no s’ha posat prou èmfasi en el baix nivell permanent del contingut del seu programa ni tampoc en l’horror de les seves tertúlies d’actualitat.
Mariló Montero va dir adéu amb música melancòlica de fons: “ Quería hablar con ustedes de la siguiente forma, que es como me gusta tratarles, como mi querida audiencia. Voy a contarles, a mi estilo Hermidiano, una historia ”. Parlava d’ella mateixa: “ Cuántas televisiones recorridas, cuántos ciclos vitales, que refuerzan mi convencimiento de que una vida es insuficiente para mí. Me siento muy orgullosa por estos siete años que podrían haberse alargado por deseo de TVE. Pero necesito cazar nuevos sueños que aún tengo por ahí”. Va donar les gràcies a tothom, va desitjar-nos salut i sort i va esperar els aplaudiments. De seguida li van lliurar un ram de flors com si fos una miss a qui acaben de condecorar i es va anar a abraçar al director de TVE, Eladio Jareño, que hi era fent claca. “ Elaaadiooo ” va agrair ella, com una diva. Veurem com aquests nous somnis segueixen l’estela de Bertín Osborne. La inconsciència professional i la mediocritat estan molt més ben retribuïdes a les privades i no generen tanta crítica.
Mariló ha sigut el símbol d’una TVE en franca decadència, víctima dels seus directius. La seva marxa, però, no és pas l’indicatiu d’una regeneració ni un canvi de plantejaments. Jareño s’ha cobert de glòria fitxant Javier Cárdenas de cara a la temporada que ve per fer un talk show. Es confirma, doncs, la ferma voluntat dels responsables de la tele pública de mantenir el nivell d’estultícia a què malauradament ja ens té acostumats.
