Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

Sergi Pàmies: Talent d'antiheroi

Vol fer la impressió que té una mala llet còsmica. Parlant, és de l'escola tremendista. I no te'n pots enfotre perquè mai no l'hi diràs tan grossa com se la diu ell mateix. Si insinues que no té èxit amb les dones, t'assabenta que fa més d'un decenni que el sexe ni el tasta ni se'l veu.

És exhibicionista per protegir la intimitat. Portar en públic la persona -que ve del grec màscara - i mante nir el rictus emprenyat del perdedor, permet al tímid i sensible que hi ha al darrere fer la viu-viu sense entomar els tomàquets de l'audiència.

El Sergi nen, amb pare del PSUC resistent i mare escriptora del morro fort, va ingerir si us plau per força tanta emoció subversiva que es va prometre que de gran seria normal: el ciutadà gris, l'antiheroi. No ho és, però ho dissimula tant com pot.

Una de les seves armes és no sortir mai del català de sobretaula, que serveix -quan s'és tan puta com ell- per dir-ho gairebé tot. L'horroritza mostrar que té cultura, i si una cosa no la pot dir que soni normal, s'estima més callar o cagar-se en tot.

Fa la crònica del desencant adult que veu estafa en la Vida que li van vendre. Fill d'utòpics, ningú com ell pot dir "companys, no era això" i oposar-hi l'hedonisme de la rutina, el que troba en petits plaers bescantats l'única Ítaca per al bastonejat supervivent del segle XX. Els pares anaven de Quixot, ell va de Sanxo Pança.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT