28/10/2016

Tanquem el debat dels escortes

2 min

EL CAS ARRIMADAS ens regala un parell de lliçons. La primera és que això de fer discursos per quedar bé a cada lloc s’ha acabat. A 13TV i al costat de Marhuenda saps que insinuar que a Catalunya no s’hi pot viure regala molts punts, però ella mateixa a can Basté intentava –sense èxit– modificar la intenció de la frase, perquè és llesta i sap que a l’audiència catalana aquesta mentida imprudent no se li pot fer empassar. Si una cosa no la pots mantenir a la cara dels que conviuen amb tu aquí no la diguis allà, perquè avui dia l’aquí i l’allà han escurçat distàncies i temps, tot queda gravat i s’escampa en segons.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La segona lliçó encara no l’hem apresa, em temo. I és que no es pot jugar amb el tema de la seguretat. No em va agradar gens anar sentint tot el dia d’ahir qui porta escorta i qui no, ni l’alegria amb què polítics de tots els partits en donaven detalls de forma interessada. Si alguna cosa em sembla elemental és que aquesta informació com més reservada millor. Trobo una gran imprudència explicar-ho, i tampoc em va agradar que es caigués en la seva provocació indecent donant informació oficial sobre el seu cas, si ha patit o no incidents o amenaces.

És un debat perillós, que té efecte crida, i que a Catalunya hem portat bé els últims anys des dels fets i no des de les paraules. El pacifisme exemplar de totes les grans manis s’ha aconseguit ignorant provocacions, parlant-ne poc i procurant tenir-ho tot sota control. El debat sobre quin parlamentari té escorta i si hi ha perills reals no porta enlloc, només delata fins a quin punt per a alguns polítics ja és més important el rèdit que puguin treure de cada situació real o inventada que no la seguretat pròpia. Un cop més el hooliganisme de la política sembla voler imitar l’espectacle lamentable de Tebas amb el Barça. Una temeritat que farem bé d’oblidar aviat.

stats