Publicitat
Publicitat

Taxes universitàries a revisió

El govern de la Generalitat ha fet una proposta de línies estratègiques per reforçar l'eficiència, la qualitat i la internacionalització de les universitats catalanes. Una d'aquestes línies és l'augment de les taxes universitàries. Una mesura que, malgrat el que pugui semblar d'entrada, pot suposar un augment de l'equitat i l'eficiència, per diversos motius.

En primer lloc, actualment les taxes universitàries cobreixen només al voltant d'un 11% del total del cost de la matrícula, cosa que suposa que tots els estudiants reben "una subvenció" del conjunt de la societat del 89% del preu de la matrícula. La justificació d'aquesta subvenció és que es considera que l'educació universitària genera uns beneficis no només per a l'alumne que estudia, sinó també per al conjunt de la societat (és el que els economistes anomenem externalitats positives) i, per tant, cal incentivar que els alumnes cursin aquest nivell d'estudis. Per fer-ho, l'opció escollida en la majoria de països és subvencionar el preu de matrícula.

Ara bé, és raonable una subvenció de gairebé el 90% del preu? Perquè això suposa implícitament acceptar que, fonamentalment, el benefici que una persona estudiï un ensenyament universitari no l'obté l'individu, sinó la societat. Sembla obvi que cal una revisió d'aquesta distribució del finançament, i més si es té en compte que els universitaris tenen una taxa d'atur inferior a la resta i que els ingressos que obtenen en el mercat laboral són més elevats que els treballadors amb nivells d'estudis inferiors. Això implica que el conjunt de ciutadans, incloent-hi els de rendes més baixes, subvencionen amb els seus impostos individus que en un futur seran els que tindran ingressos més elevats, cosa que va en detriment de l'equitat.

En segon lloc, està demostrat que la probabilitat d'accedir a la universitat és més elevada com més elevat és el nivell de renda de la família. Això suposa que, majoritàriament, els estudiants universitaris pertanyen a famílies de renda mitjana-alta. Per tant, la subvenció pública acaba tenint un caràcter regressiu perquè acaba beneficiant les famílies amb aquest nivell de renda. Una altra vegada, els contribuents subvencionen majoritàriament les famílies de renda mitjana-alta, cosa que erosiona l'equitat del sistema.

En tercer lloc, el fet que les taxes universitàries siguin baixes resulta ineficient perquè no s'incentiva el rendiment acadèmic dels estudiants. El fet de tenir un preu baix (al voltant dels 1.200 euros un curs acadèmic) pot reduir l'esforç, ja que el preu és un senyal important que condiciona el comportament dels individus. Aquest element pot ser un dels factors que expliquen que el temps per acabar un ensenyament sigui a Catalunya un 40% superior al temps inicialment previst. És a dir, si un ensenyament està previst que tingui una durada de 4 anys, a la pràctica els estudiants tarden a acabar-lo, de mitjana, 5,6 anys. D'altra banda, el fet que les taxes universitàries s'apliquin a tots els estudiants, independentment dels seus resultats acadèmics, implica que els mals estudiants, com que tarden més anys a acabar els estudis, rebin més subvenció pública que els bons. Així doncs, des d'un punt de vista de l'eficiència és totalment defensable l'augment de taxes per als repetidors, com proposa la Generalitat.

En quart lloc, aquest model de finançament té un cost molt elevat per al sector públic i, en moments de restriccions pressupostàries i de necessitat de racionalització de la despesa pública, són recomanables actuacions en la línia d'augmentar el preu de les matrícules universitàries. Ara bé, l'augment de les taxes ha d'anar acompanyat inequívocam ent d'un augment de les beques.

El sistema actual s'ha de revisar. Les beques s'atorguen segons les circumstàncies socioeconòmiques i el rendiment acadèmic de l'alumne. Pel que fa al primer requisit, els llindars per accedir-hi són excessivament baixos, cosa que fa que se'n beneficiïn molt pocs alumnes. A més, també cal augmentar la quantia de les beques i anar en la línia de convertir-les en beques salari. D'aquesta manera, s'evitaria que els estudiants haguessin de treballar, ja que fer-ho redueix el seu rendiment acadèmic i dificulta la renovació de la beca.

Addicionalment, i per aconseguir incentivar l'esforç dels estudiants, caldria que hi hagués beques per als alumnes que assoleixin un bon rendiment acadèmic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT