Teleeconomia per plorar

Cap de setmana de divulgació intensiva sobre la crisi a la tele. Encara tremolo. Va començar divendres amb l'estrena de La Sexta columna , un nou programa de reportatges de La Sexta. Dirigit i presentat per Antonio García Ferreras, es preguntava: "Yo pago, tú pagas, ¿quién se lo lleva? " Per enèsima vegada ens explicaven amb experts i imatges d'arxiu allò que tots plegats hem estirat més el braç que la màniga. Amb una voluntat altament pedagògica i uns dibuixos per ajudar a entendre-ho tot, concloïen que estem en una situació de debilitació del sistema democràtic i que som víctimes de les noves dictadures financeres.

Diumenge se simultaniejaven dos programes molt interessants en antena. D'una banda, el 30 minuts de TV3 amb L'Amèrica en fallida . Un reportatge tan impecable com esfereïdor. Ens exposaven la situació del comtat de Jefferson, que ha patit la fallida més gran d'una administració local als EUA. Funcionaris recollint metalls d'entre la brossa, avis desnonats d'un geriàtric públic... A més, a la ciutat de Detroit només hi falten els zombis per semblar una pel·lícula de terror. Cinc-cents incendis al mes per culpa de cases abandonades i l'Ajuntament comunicant oficialment l'abandonament de barris sencers que no poden mantenir.

Ho arrodonia Jordi Évole amb l'esperat retorn de Salvados . ¿Qué hago con mi dinero? , es preguntava el reportatge. Intentava calmar l'audiència exposant possibles escenaris futurs. Aclaridor el testimoni de Jose García Montalvo, professor d'economia de la UPF, comunicant un missatge tranquil·litzador. I esperançador el consell de l'humanista José Luis Sampedro convidant-nos a fer un canvi de mentalitat. Hem de tenir una actitud més estoica i aprendre a viure amb dignitat el que ens toqui patir. Bonic però no sé si efectiu. Mentrestant ens anunciaven l'estrena de Crematorio , una sèrie basada en la corrupció política urbanística. Un altre cap de setmana així i ens haurem de medicar per mirar la tele.