Telemasclisme

Cuatro ha estrenat un nou reality . I per variar reforça els mateixos valors retrògrads dels anteriors. Ara és Me cambio de família , un programa en què dues famílies molt diferents intercanvien mares. No intercanvien pares perquè deuen pensar que l'home més aviat hi pinta poc en la dinàmica familiar. En aquesta edició han triat una família del Fonoll, el poble naturista de la Conca de Barberà. Són nudistes i vegetarians. Els altres protagonistes són uns carnissers de Màlaga aficionats a la caça. El conflicte està servit.

Com la resta de realities de la cadena, força la convivència amb normes i situacions extremes que porten a drames familiars molt teatralitzats. Però potser el més cridaner és l'estereotip femení que reforcen. Les mares són minyones. Uns escarrassos que no paren de pencar, cuinar, fregar i, sobretot, servir la nova família. Esclaves d'uns marits exigents, ganduls i maleducats. El caldo de cultiu que convé al programa perquè el conflicte televisiu funcioni. Les dones viuen amb orgull i sacrifici aquest rol de serventa, convençudes que són exemple de maternitat. Aguanten humiliacions i exigències. Quan se n'atipen adopten el paper de víctima i quan es consolen són unes madrastres pitjors que la de la Ventafocs. L'escena de l'amic del carnisser malagueny humiliant la mare del Fonoll rebutjant-li amb fàstic l'amanida (vol bistec) i després despullant-se-li al davant per donar-li el que li agrada va ser digna de maltractament (ficcionat?). A Granjero busca esposa la dona és una euga sotmesa als desitjos d'un capatàs. A Quién quiere casarse con mi hijo les dones són esclaves sexuals d'un amo. A Perdidos en la tribu són inútils capricioses plenes de manies. A Me cambio de família són minyones malcarades vexades per un marit. Perquè després diguin que el rol de la dona ha evolucionat. I tant!