Un ‘Telenotícies’ amb banda sonora
Durant tota la setmana el Telenotícies vespre ha sigut el programa més vist del dia. Dijous, a més, l’informatiu va voler adaptar el contingut a una de les notícies del dia: el Nobel de literatura per a Bob Dylan. Toni Cruanyes ens ho va advertir tot just començar: “Durant tot aquest Telenotícies retrem homenatge a Bob Dylan des del principi fins al final. I també en els esports. No s’ho perdin”. I és que, més enllà de comunicar la decisió de l’Acadèmia sueca, les cançons de Dylan van anar esquitxant el TN, barrejant-se amb l’inici d’algunes notícies, amb la traducció de la lletra subtitulada a la part inferior perquè l’espectador captés l’al·legoria. El muntatge introduïa la notícia, no la guarnia durant el relat. Des del punt de vista de la realització es va acotar a la perfecció perquè quedés clar que es tractava d’un homenatge al músic sense que contaminés la funció informativa: la foto del cantautor introduïa l’esdeveniment i s’enllaçava amb les imatges musicades de la notícia. Van començar per il·lustrar el judici del cas Gürtel i les reveladores declaracions de Francisco Correa amb un fragment del Blowin’ in the wind: “¿Quantes vegades podrem girar el cap fingint que no ens n’hem adonat? Això, amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins el vent...” Missatge protesta per retratar el podrimener i la hipocresia que regna al món i a la política.
Per descomptat no hi havia una cançó per a cada notícia. Hauria sigut excessiu. No hi va haver música per il·lustrar la decisió del TSJC d’enviar a judici Mas, Rigau i Ortega. Hauria sigut interessant veure la selecció musical que feien, però la polèmica, segurament, s’hauria encès més de pressa que un porret de Bob Dylan.
Les pluges torrencials i els desastres al Maresme ho van posar fàcil: Hard rain. Per descomptat, Dylan va tornar a sonar en la notícia del Nobel de la qual ell era protagonista i va reaparèixer per introduir els esports. El Knockin’ on heaven’s door il·lustrava una prèvia de gols i jugades del Barça.
És evident que els Telenotícies estan fent esforços per adaptar-se també als temps, que estan canviant, sobretot els televisius, buscant noves maneres de connectar amb l’espectador i dotar-se d’alguna singularitat. Millor això, francament, que els aires melodramàtics que van triar per il·lustrar-nos el terratrèmol d’Amatrice de fa setmanes. El de dijous va ser un recurs més elegant, que tot i que té certes connotacions interpretatives és prou innocu per a un informatiu de la televisió pública. No són fàcils, aquestes decisions, perquè el que un dia funciona un altre pot comprometre el contingut. Tampoc se’n pot abusar perquè hi ha el risc de dotar d’una excessiva superficialitat el programa. Però és un senyal que hem d’entendre com una voluntat de reflexionar sobre l’informatiu i actualitzar les maneres de comunicar.
