Televisió sota demanda?
La darrera edició del Cava and twitts , una de les cites 2.0 més populars, va estar dedicada al video on demand (VOD). O el que és el mateix, a l'anàlisi de les noves plataformes a internet en què l'usuari pot veure o descarregar-se pel·lícules i sèries. Estem parlant d'un nou consum de continguts via streaming a través de diversos dispositius, encara que l'ordinador és el més habitual. Això sí, passant per caixa. Els responsables de WuakiTV, Youzee i Filmin es van mostrar molt optimistes perquè el seu negoci està creixent i van reconèixer que el tancament de Megaupload els ha afavorit notablement. Es van mostrar convençuts que hi ha un públic que sí que està disposat a pagar per veure bons continguts sense pauses publicitàries de cap mena. I aquesta és la clau: tenir un bon catàleg que cridi l'atenció dels usuaris.
Malgrat tot, sembla que el negoci, ara per ara, no és del tot rendible. L'èxit de Netflix als Estats Units, i que de moment ha decidit no desembarcar a Espanya, és un estímul per a aquestes plataformes. El que va quedar clar és que el principal problema que té ara mateix el VOD és la complicada negociació dels drets d'emissió de pel·lícules i sèries. Cal vèncer determinades regles de la indústria. I cada país funciona de manera diferent. Un galimaties que no afavoreix ni els distribuïdors ni els usuaris. Però ¿què passa amb el programes de televisió? ¿Poden entrar en la lògica del VOD? Ens van assegurar que sí, però que ara mateix no s'ho plantegen. I sempre tenint en compte que els programes oferts no estiguin gaire lligats a l'actualitat. Sembla clar que hi ha un públic que considera interessant recuperar capítols de programes ja emesos. Al YouTube és una pràctica habitual. Però estaran disposats a pagar-los? I quan els operadors de VOD siguin més forts, ¿es convertiran en productors de continguts? Seria molt interessant en un mercat amb cada vegada menys actors per culpa de les fusions televisives.
