Joan Gomis, 1962
16/03/2017

Temptacions del catòlic avançat

2 min
Temptacions del catòlic avançat

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsPerdoneu que parli de mi: fa pocs anys es publicava a una revista italiana un treball meu, més aviat extens, titulat Les tres cares del catolicisme espanyol, on deia que havia nascut no feia gaire una realitat nova, i que per tenir un retrat fidel i actual d’aquest catolicisme calia afegir al catolicisme conservador i al catolicisme popular una altra imatge: la del que anomenava catolicisme renovador. Els trets d’aquestes tres maneres d’entendre el catolicisme són prou coneguts, i seria enfadós de repetir-los; tampoc no es tracta ara de recordar o d’estudiar el quan, el com i el perquè de les primeres clarors d’aquest catolicisme renovador entre nosaltres. Ara ens interessa de veure una cosa bastant clara: als deu, dotze, quinze anys que aquelles primeres clarors tinguessin un cert caràcter col·lectiu, aquesta manera d’entendre el catolicisme ha fet força camí. Tant, que avui es pot parlar -s’ha de parlar- d’aquesta minoria com una de les realitats noves més importants. Mesurar l’extensió i la profunditat d’aquesta minoria és ara per ara una tasca massa difícil, però sí que es pot dir, sense por de grans errors, que avui és ja quelcom que ha superat l’extensió de petits grupets més o menys aïllats per entrar a les realitats col·lectives. [...] L’actitud de renovació té una de les seves expressions en la posició crítica. Així va començar aquesta renovació entre nosaltres, amb aquell moviment desorganitzat, espontani, de baix a dalt i no de dalt a baix, que es conegué per “l’autocrítica, o l’examen de consciència, del catolicisme espanyol”. No és tasca que s’hagi acabat, ni s’acabarà mai, però resulta que amb aquests pocs anys el que si ha canviat, encara que només sigui minoritàriament, és aquest catolicisme. Per tant, l’autocrítica, l’examen de consciència no s’ha d’aplicar ja només a altres sectors del nostre catolicisme, sinó també al renovador o avançat, per dir-ho de manera potser poc precisa, però expressiva. Ha nascut un sector nou, ha passat ja la seva infantesa: excloure’l nosaltres de la crítica donaria prova més clara que la seva vida no seria pas molt llarga ni vigorosa. Perquè la crítica del catolicisme renovador ha de venir d’ell mateix. [...] Quan, en un passat encara molt proper, l’autocrítica del catolicisme espanyol fou vàlida, ho fou en bona mesura perquè era, malgrat tot, auto -crítica: no en teníem d’altre, de catolicisme i, ens plagués o no, era el nostre. [...]

stats