Publicitat
Publicitat

Terratrèmol polític a Irlanda

Les eleccions que tindran lloc avui a la República d'Irlanda es produeixen enmig de la pitjor crisi financera i política que el país ha patit mai des de la seva independència del Regne Unit, el 1921. El mes de novembre passat, quan es va produir el gran cop del rescat de Brussel·les, després d'acusar-se mútuament, els partits que formen la coalició de govern, el Fianna Fail i el Partit dels Verds, es van veure obligats a avançar les eleccions un any. Sigui quin sigui el resultat, qui governi no ho tindrà fàcil. Totes les àrees de la societat irlandesa necessiten reforma: un sistema polític disfuncional, uns bancs imprudents, corrupció en la contractació de personal públic.

Després de la pròspera dècada del tigre celta, l'economia irlandesa s'ha trobat, aquests darrers tres anys, en una situació desesperada. El 2006 era un dels països més rics del món, tot i que més d'una cinquena part dels treballadors eren de la construcció i una quarta part del PIB depenia només d'aquest sector. Només en un any, el 2009, l'economia va caure un 10%. Fa tres anys no hi havia dèficit, mentre que ara arriba al 32% del PIB, el més alt en la història de l'eurozona. En només sis anys, la casa mitjana a Dublín havia augmentat de preu en un 500%. Durant el 2007, els bancs irlandesos prestaven un 40% més a constructors que no ho havien fet a tota la població irlandesa durant els 7 anys anteriors. Com a resultat, s'ha estimat que les pèrdues dels bancs irlandesos són, ni més ni menys, que de 106 mil milions d'euros. El rescat del novembre va ser de 85 mil milions d'euros.

Ara l'economia irlandesa es gestiona des de Brussel·les, fet que representa una enorme pèrdua de sobirania, en un país on la sobirania, precisament, ha costat sang. Cal refer el país, doncs, en tots els aspectes. Els dos partits majoritaris irlandesos, el Fianna Fail, el mític partit d'Eamon De Valera, i el Fine Gail, es van originar durant la guerra civil irlandesa (1922-1923), quan els nacionalistes es van dividir en dos partits amb idees diferents sobre com aconseguir una república irlandesa i van arribar a lluitar entre ells.

El Fianna Fail, més moderat, ha estat al govern la major part del temps des de la independència el 1922, concretament durant 53 anys dels 84 d'història de la República. També és el més corrupte. Possiblement ara perdrà fins a la meitat d'escons, però és un partit amb unes arrels històriques profundes i podria recuperar-se en quatre anys. Tot i així, no es preveu que pugui restablir el control hegemònic de la política irlandesa. El nou govern, possiblement, estarà format pel Fine Gael sol, malgrat la seva voluntat d'acabar amb l'irlandès obligatori a l'escola, una mesura polèmica. Podria també governar en coalició amb els laboristes. D'altra banda, el Sinn Féin podria millorar resultats a la República, però no està prou clar que ho aconsegueixi. El fet que el comtat on es presenta Gerry Adams, Louth, hagi estat escenari d'un dels fets més cruents de la història de l'IRA, fa que sigui difícil que el Sinn Féin aconsegueixi gaires vots. Les restes de la desapareguda Jean McConville, mare de deu fills, es van trobar recentment en aquest comtat, i no són pocs els que han acusat el mateix Adams d'haver ordenat aquest assassinat.

El futur serà molt difícil per al proper govern. Hi haurà un augment significatiu de taxes i retallades en despesa pública. El govern ja ha anunciat que les retallades han estat de 15 mil milions d'euros des del 2008 i que en retallarà 15 mil milions més en els propers quatre anys. Un altre cop, els irlandesos hauran d'emigrar, això sí, ara amb qualificacions molt més bones. Durant el 2010, l'emigració irlandesa ja ha crescut en un 40% fins arribar a 65.000. Es preveu que seran 200.000 en els propers 4 anys.

"La recuperació d'Irlanda serà lenta però les bases per a un futur millor ja hi són, com es fa evident amb la forta exportació, malgrat els infortunis econòmics dels últims dos anys", assegura el catedràtic d'història irlandesa a la Universitat de Queen's, Liam Kennedy. Irlanda depèn de l'exportació de béns i serveis, com la majoria de països petits, i el 80% de les exportacions són generades per multinacionals que operen a l'illa, majoritàriament nord-americanes, sobretot en l'àmbit de la informàtica i la indústria farmacèutica.

Aquestes eleccions marcaran un canvi definitiu en la cultura política d'Irlanda, però continuarà sent una democràcia estable, amb una política conservadora. Malgrat la tempesta, hi ha hagut molt poques manifestacions i vagues, a diferència dels grecs o els francesos. La gent sembla resignada a passar per temps d'austeritat. Potser no creuen que tingui gaire sentit queixar-se. Una elit irlandesa ha causat el problema i ara el poder és fora d'Irlanda, a la UE. Al cap i a la fi, ja han hagut de passar per temps d'infortunis i privacions i han hagut de jugar el paper més de bens que no pas de ferotges tigres o lleons.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT