27/09/2011

Tertuliana i periodista

2 min

Estimat Carles Capdevila.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tot i que sé que no em deus estimar gaire, perquè encara és l'hora que em demanis de col·laborar al diari que dirigeixes (i t'hauria hagut de dir que no, que consti, perquè jo a Progreso tinc una clàusula d'exclusivitat), t'escric per estirar-te les orelles.

Fa uns quants dies, em vaig sentir desagradablement al·ludida per l'article sobre la prohibició del burca de l'Ernest Folch, que venia a dir que és un debat que fem servir de cortina de fum. I ahir, quan ja m'havia passat el disgust, em trobo que l'Anna Punsoda hi torna. Què us he fet?

Tu saps -perquè em deus llegir- que els meus articles més celebrats pels internautes són els que proposen prohibir el burca. ¿I cal que et recordi que el meu llibre de no-ficció Ulls presoners / Ojos prisioneros , sobre la dona a l'islam, és a la llista de més venuts des de fa setmanes?

Entre tu i jo: ara, al contrari del que passava fa uns anys, si et carregues l'islam obtens grans ovacions a tot arreu: a Intereconomía i a La Sexta. Criticar l'islam ja és com criticar els homes: surt de franc. No passa el mateix amb altres religions. Criticar els catòlics fa antic i criticar els jueus és lleig. I l'articulista punyent ha de saber sempre què toca dir. Per exemple, fa uns anys jo també era de les que estaven en contra del futbol. Tocava. Era de les que deia tot allò de la poca gràcia que fa veure uns senyors en calça curta corrent al darrere de la pilota, etcètera (avui en dia l'únic que es manté lleial a la frase és l'amic Benjamín Prado). I ara ja parlo bé del Barça. Amb això et vull dir que jo sóc la tendència en la no-ficció. Sempre dic el que toca, encara que sembli, justament, que dic el que no toca.

Anem a dinar un dia i parlem. Perquè un article llarg a la setmana potser te'l podria fer.

Atentament,

Sònia Sotoca,

tertuli ana i periodista.

stats